Encara que tothom estigui convençut d'això, el cert és que el Reglament d'Instal·lacions Tèrmiques en Edificis actualment vigent no fixa cap termini de retirada obligatòria per a les calderes de carbó existents, encara que sí prohibeix instal·lar calderes noves alimentades amb aquest combustible. Així, i encara que a ciutats com Madrid està prohibit el seu ús des de gener d'aquest any mitjançant una legislació específica, el Reglament sí que fixa, tanmateix, l'obligatorietat de superar inspeccions periòdiques de seguretat i eficiència que els models instal·lats, antics majoritàriament, no són capaços de superar. Aquesta obligatoriedad,y la creixent dificultat per trobar carbó per a ús domèstic posen en escac a unes instal·lacions que molts veïns, especialment en zones de tradició minera com Lleó, voldrien conservar perquè són eficients i econòmiques.
Context d'incertesa
La pujada dels preus del pellet, més d'un 25% des de començament d'any, fa que moltes comunitats de veïns i particulars es preguntin si substituir les seves calderes de carbó per altres de biomassa és una decisió intel·ligent. El canvi per una caldera de gas fa encara més por, ja que ningú no sap fins on pot pujar aquest combustible, i les calderes de gasoil es descarten també, tant pel preu com per l'escàs futur (comparable amb el que tenen les de carbó) que se'ls vaticina. Qui vulgui per a la seva comunitat de veïns o el seu habitatge una caldera de combustió s'enfronta així a un galimaties notable.
Resistència
Amb tot, la conjuntura inflacionista i el la incertesa que envolta al preu de qualsevol combustible està retardant fins i tot la renovació de calderes de carbó obsoletes que, després de no superar les inspeccions obligatòries, s'han de retirar. El problema es trasllada així als ajuntaments, que es troben amb la difícil papereta d'exigir als propietaris inversions costoses abans d'un hivern que es presenta difícil per a tothom. A Léon, s'estimava que existien el 2021 unes 3.000 i a les principals ciutats asturianes la situació pot ser similar. Els qui han canviat ja la biomassa, es lamenten pels preus creixents i els que encara mantenen el carbó tampoc ho tenen molt millor: si no han superat les últimes revisions, s'enfronten a abundants multes (més de 20.000 euros per instal·lació a Madrid) i, si ho han fet, hauran de fer servir llenya o mineral que hauran de comprar a preus poc assequibles. Amb tot, no sembla el millor moment per fer inversions, conada la incertesa i, per això, moltes comunitats de veïns, especialment en els centres històrics de les capitals de la Cornisa Cantàbrica o Castella i Lleó, exigeixen ja una moratòria que duri, almenys, aquest hivern. L'any passat, Apinfocal, l'associació dels instal·ladors de calefacció lleonesos, avançava que molts propietaris havien tornat a utilitzar antigues calderes de carbó per culpa de la pobresa energètica i, segurament, aquest any passi el mateix.