Durant dècades, Carpetania va ser menyspreada en la història de les nostres regions, sent definida com una regió interior, allunyada del litoral, culturalment secundària i políticament marginal. Tanmateix, la troballa d'un fragment de terracota decorada, descobert en l'estructura 2 del jaciment d'El Cerrón, acaba de canviar la història. Va poder tenir aquesta zona un paper actiu en la "mediterranització" del món antic?
El baix relleu que va rescatar de l'oblit a Carpetania
Recentment, arran de la publicació d'un estudi a la revista científica Antiquity, hem conegut un baix relleu, possiblement parteix d'un santuari, que mostra una escena que podria ser propietat de qualsevol civilització propera al nostre país. Parlem d'una processó que avança de dreta a esquerra amb una aixeta portant una flor de lotus, tocats rituals, cavalls en moviment i una sanefa en espiga.
L'estudi, firmat per l'investigador Pablo Sánchez de Oro, de la Universitat Autònoma de Madrid, ens convida a conèixer un tipus de decoració que recorda a motius trobats en enclavaments costaners ibèrics, la qual cosa és molt cridanera per a un assentament tan allunyat del mar. Però el crucial és el que suggereix: una xarxa de connexions comercials, simbòliques i culturals més densa del que s'havia cregut.
La peça, que data del segle IV aC, s'ha interpretat com un emblema del poder de les elits locals, els qui haurien adoptat el llenguatge visual de la Mediterrània oriental. Ja no parlem d'una cultura que rep passivament el que arriba de fora, sinó d'una elit que manipula símbols globals per consolidar estructures de poder locals. Un indici de globalització primerenca, a ple cor de la península.
El jaciment d'El Cerrón és, ja de per si, un enclavament desconcertant. En ell es poden observar tres edificis superposats de tradició no celta, una distribució arquitectònica atípica i restes que suggereixen pràctiques rituals complexes. Davant l'entrada de l'estructura principal podria haver existit un santuari, encara que la seva funció precisa encara no s'ha aclarit. El que sí que sembla clar és que l'assentament va ser més que un llogarret: va tenir la seva part simbòlica, amb rituals i imatges que servien per unir la seva comunitat.
Fins ara, Carpetania, una àrea que se situa a la vall del Tajo i la vall del Jarama, en el centre de la península Ibèrica, era vista com un racó retardat davant la brillantor comercial de la ciutat de Tartessos o l'efervescència dels pobles costaners. Avui, gràcies a un fragment d'argila, poder començar a sortir a una important peça del puzle mediterrani.