La Generalitat continua amb la seva croada per fer més entenedor el llenguatge que s’utilitza als seus webs, aplicacions i fullets. El darrer pas ha estat l’edició de la Guia de la comunicació clara de l’Administració de la Generalitat de Catalunya com a document de suport per a les persones empleades públiques que elaboren continguts adreçats a la ciutadania de qualsevol naturalesa.
Comitè
Així mateix, l’administració catalana ha aprovat un model de governança de comunicació clara a la Generalitat, amb diferents elements organitzatius, entre els quals hi haurà un Comitè director, presidit per la persona titular de la Direcció General de Serveis Digitals i Experiència Ciutadana; un grup de treball multidisciplinari, integrat per representants de cada departament; i un referent de llenguatge planer per a cada departament. Entre les funcions d’aquests òrgans hi haurà la d’establir les línies de treball, aprovar criteris i actuacions en l’àmbit de la comunicació clara i impulsar el pla de formació, així com promoure la sensibilització i la formació del personal en l’ús de la comunicació clara.
Accions
En els últims anys, el Govern de la Generalitat ha portat a terme diverses actuacions en l’àmbit de la comunicació clara, com ara la incorporació en el Decret 76/2020, de 4 d’agost, d’administració digital, de la comunicació clara com a principi d’actuació i el criteri de l’ús d’un llenguatge planer i comprensible entre els criteris per al disseny dels serveis digitals.
¿Què és el llenguatge planer?
Com llenguatge planer s'entén no una versió simplificada de l'idioma, sinó un estil d'expressió que evita expressions confuses, vocabulari no habitual i construccions sintàctiques complexes. Així, un text planer és un text formal senzill de llegir i que inspira confiança en el lector. Malgrat tot, té un problema: si la voluntat de fer planer el text es porta fins al límit, hi ha la possibilitat que acabi semblant un escrit elaborat per una eina d'IA.