Les fosques profunditats del buit espacial oculten grans perills com forats negres que desfermen una autèntica voràgine del caos, explosions supernova que arrasen amb tot o asteroides que viatgen a més de 100.000 km/h. El famós telescopi James Webb ara ens ha mostrat un dels llocs més perillosos i voraços dins de la Galàxia del Calamar, també coneguda com a Galàxia Messier 77, prop de la constel·lació de Peixos.
Un forat negre a 45 milions d'anys llum de la Terra
El telescopi James Webb de la NASA ha capturat una bella i impactant imatge de Messier 77, la Galàxia del Calamar, una galàxia situada a 45 milions d'anys llum de la Terra. La imatge, obtinguda amb tecnologia d'infrarojos, mostra un dels perills més voraços de tota la regió: un forat negre massiu.
La fotografia és tan espectacular que ha estat classificada com la Imatge del Mes del Telescopi James Webb més recent. Hi veiem una galàxia espiral i unes estructures plenes d'estrelles, planetes i pols estel·lar que es concentren en un brillant punt central que oculta un forat negre supermassiu amb una massa 8 milions de vegades més gran que la del Sol.
Segons ha informat l'Agència Espacial Europea, la tecnologia d'infrarojos ha permès als científics veure les estructures de la Galàxia del Calamar amb més detall. M77 també és una galàxia molt activa en la formació d'estrelles; els seus gasos s'expandeixen ràpidament i orbiten al voltant del forat negre central, que expulsa grans quantitats d'energia.
La Galàxia del Calamar
Coneguda com a NGC 1068, la Galàxia del Calamar és una de les galàxies més famoses i brillants de l'espai conegut. Està situada a 45 milions d'anys llum i té un diàmetre aproximat de 170.000 anys llum. El seu nom es deu al fet que les estructures espirals tenen una forma similar a la d'uns tentacles.
La comunitat d'astrònoms estima que aquesta galàxia conté centenars de milers de milions d'estrelles i va ser descoberta per Pierre Méchain l'any 1780. És una de les galàxies més estudiades de l'Univers i el seu nucli està ocult per densos núvols de pols i gas.