Els vehicles aeris no tripulats s'han integrat de forma transversal en la vida quotidiana i en la indústria audiovisual contemporània. La popularització d'aquests dispositius ha democratitzat l'accés a les preses aèries, comercialitzant-se en un ampli ventall de preus en funció de la seva autonomia i qualitat òptica. No obstant això, en l'extrem oposat de l'electrònica de consum se situa la tecnologia militar, on el cost, les dimensions, les prestacions tàctiques i la complexitat dels components multipliquen exponencialment el seu valor econòmic i estratègic.
Mentre que els models tàctics bàsics superen folgadament els 3.000 euros, plataformes navals avançades com el Peregrine de la Marina Reial Britànica assoleixen una inversió aproximada de tres milions d'unitats monetàries, amb longituds de tres metres i velocitats punta pròximes als 200 quilòmetres per hora. L'altíssima responsabilitat operativa que implica el maneig d'aquests equips, unida al risc financer derivat d'accidents o fallades mecàniques en entorns de combat, ha impulsat els exèrcits a buscar alternatives de fabricació àgils, trobant en la impressió 3D una solució disruptiva.
Innovació en el DEVCOM, especificacions de l'SPARTA i modularitat tàctica
En aquest context opera el DEVCOM (Army Combat Capabilities Development Command), l'organisme d'investigació, desenvolupament i enginyeria de l'exèrcit dels Estats Units encarregat de dissenyar les capacitats tecnològiques del combatent del futur, abastant des de sistemes de míssils i vehicles terrestres fins a equips avançats de telecomunicacions. Una de les iniciatives més destacades d'aquest centre és el desenvolupament d'SPARTA (Soldier Portable Autonomous Reconnaissance Transitioning Aircraft), un sistema aeri no tripulat fabricat mitjançant impressió 3D que va ser presentat oficialment durant la primera competició de combat amb drons celebrada a Huntsville, Alabama. Dissenyat en estreta col·laboració amb personal militar durant les seves fases preliminars de concepció, aquest dispositiu està optimitzat per a missions d'intel·ligència, vigilància i reconeixement.
Durant les demostracions davant alts comandaments i tropes operatives, l'SPARTA ha acreditat un rendiment notable: un radi d'acció superior als 30 quilòmetres volant a una cota inferior als 500 peus, i una autonomia que oscil·la entre els 30 i 60 minuts en funció de la càrrega útil transportada. El seu principal avantatge tàctic rau en la seva arquitectura modular, amb compartiments oberts que permeten als operadors substituir components danyats en qüestió de minuts directament sobre el terreny, tot això amb un cost de producció inferior als 1.000 dòlars per unitat, cosa que revoluciona la logística militar de reposició. El desenvolupament de sistemes aeris no tripulats de baix cost mitjançant fabricació additiva, com el projecte SPARTA del DEVCOM, marca un canvi de paradigma en la logística militar en reduir dràsticament l'impacte econòmic de les baixes operatives en el camp de batalla.