La resposta a la pregunta que encapçala aquest article, si hem de fer cas al que explica de si mateix l'FBI, és que sí però, com tot el que es diu a qualsevol roda de premsa que es preï, cal analitzar-ho sempre des d'una sana desconfiança. Pel que sembla, i així ho ha explicat aquesta mateixa setmana Merrick Garland, l'actual fiscal en cap dels Estats Units, al país de les barres i les estrelles el d'infiltrar-se entre els dolents per salvar als bons és admissible, així que tothom és molt orgullós de la qual cosa l'FBI ha fet amb Hive, una organització de ciberdelinqüents que porta ingressats més de 100 milions de dòlars gràcies als rescats que cobraven als desgraciats propietaris de les empreses als documents confidencials del qual accedien.

L'FBI va prendre el control

Davant de la magnitud del mecanisme d'extorsió articulat per Hive, l'FBI i l'Europol es van coordinar per infiltrar-se a les xarxes de l'organització, que havia fet el seu agost accedint a servidors privats, encriptant el seu contingut i amenaçant de publicar-ho al Wikileaks si no se'ls pagava un rescat milionari. Per descomptat, una vegada pagat aquest rescat arribaven noves extorsions perquè, si alguna cosa sabien els gestors d'Hive és que, qui paga una vegada per alguna cosa, pagarà totes les que facin falta pel mateix. La llista de víctimes és àmplia i molt il·lustre: de fet, en ella caben des del servei de salut pública de Costa Rica i Tata Motors fins a MediaMarkt, la companyia estatal de gas d'Indonèsia i diferents hospitals nord-americans. Aquí arribats, convé preguntar-se què podien estar guardant als seus servidors totes aquestes organitzacions i empreses, en principi innocents, perquè, en totes elles, s'escampés el pànic des del minut següent a l'inici de l'extorsió. Amb tot, l'FBI ha posat fi a un greuge en el qual només el 20% de les víctimes va posar la situació en coneixement de les autoritats. La resta, entenem que terroritzats pel temor a què qui sap què del que guardaven als seus ordinadors pogués fer-se públic.

Els hackers, hackejats

La millor explicació del fet l'ha donat la número dos del Departament de Justícia nord-americana, Lisa Monaco: "hackegem els hackers. Durant mesos, ajudem les víctimes a lluitar contra els seus agressors i privem la xarxa dels seus guanys criminals". Amb tot, convé no oblidar una cosa substancial: si bé és cert que l'FBI presumeix d'haver tornat als seus legítims propietaris tots els continguts robats, res no els impedeix (recordem que no han tingut problema en fer veure que eren el que no són per enganyar els ciberdelinqüents d'Hive) conservar a bo recapto còpies de tot aquest material per la no-publicació del qual gegants com a MediaMarkt i colossos com l'empresa nacional de gas d'Indonèsia estaven disposats a pagar el que els van demanar. En definitiva, que convindria recordar més sovint el refranyer i, quan es fa una cosa que no ha de veure la llum mai, el millor és aplicar allò de què no sàpiga la teva mà dreta el que fa l'esquerra.