La Unió Europea –a través d'una votació al Parlament Europeu– ha aprovat finalment la que durant més de dos anys i mig ha estat coneguda popularment com la Llei de Copyright. Un text que té rang de directiva comunitària i sobre el que tant s'ha escrit i discutit en els últims temps. Els partidaris de la seva aprovació han sumat 348 vots, els seus detractors han estat 274 i un total de 36 polítics europeus han optat per abstenir-se.

El cert és que la legislació europea sobre els drets d'autor no havia rebut cap modificació des de 2001, quan internet podria dir-se que encara estava en bolquers. Per això, els canvis que es proposaven per a aquesta ocasió suposen, en principi, una actualització conforme a com ha canviat la Xarxa durant el que portem de segle XXI, i sobretot com ha crescut.

Si volguéssim simplificar molt l'ocorregut fins avui podríem afirmar que s'ha tractat d'una batalla entre creadors, periodistes i mitjans de comunicació d'una banda i grans companyies d'internet i usuaris de la Xarxa, per l'altre. Però com sempre, les grans polèmiques requereixen una mica més de context i d'explicació. No pot ser tan simple.

Els articles 13 i 11

La mare de totes les batalles sobre la que s'ha lliurat la guerra final d'avui al Parlament Europeu s'ha estat centrant en dos articles en concret. L'article 11 i, sobretot, el 13.

L'article 11 –que finalment s'ha aprovat com a article 15 en el text definitiu– feia referència a què els cercadors d'internet (com Google) i els agregadors de notícies (com Google News) haurien de pagar els mitjans de comunicació per publicar enllaços de les seves notícies.

D'altra banda, l'article 13 –amb diferència el més polèmic de tots i que ha quedat aprovat com l'article 17– perseguia que totes les plataformes de difusió de continguts (com YouTube, Viquipèdia, Twitter, Facebook o Instagram, entre moltes d'altres) posin en marxa severs filtres de continguts en els seus llocs web que impedeixin que es publiqui qualsevol contingut que tingui drets d'autor.

És la mort d'internet tal com la coneixem?

Segur que en els últims temps has escoltat o llegit afirmacions que apunten que internet ha mort tal com el coneixem. Però, és per a tant?

La veritat és que depèn de per a qui. Els creadors i els autors semblen sortir beneficiats amb la prohibició de que les seves creacions es puguin difondre alegrement per les grans plataformes sense rebre res a canvi.

Tanmateix, des de nombrosos col·lectius d'usuaris d'internet de tot el món creuen que internet serà un lloc on la llibertat es veurà restringida, la creativitat perdrà molts punts i es produirà un retrocés cultural.

Grans companyies com Google s'han mostrat contràries a la seva aprovació per la inseguretat jurídica que suposaria i pel perjudici econòmic i creatiu que també comportaria a la societat.

Els més de cinc milions de firmes que s'han recollit en contra de l'aprovació de la nova directiva a favor del copyright que avui ha tirat endavant no ha servit de res. Tanmateix, l'enorme pressió que des de les grans companyies s'ha exercit sobre els polítics europeus tampoc ha resultat suficient.

Alguns casos que afectarà la nova norma

Un dels més evidents és el cas de YouTube. Ja fa anys que aquesta plataforma aplica filtres per impedir que els seus usuaris pugin continguts protegits per drets d'autor, com el cas de les pel·lícules completes. Però ara la nova legislació l'obliga que aquests filtres siguin molt més eficients i restrictius. De tal manera que o bé faran desaparèixer una enorme quantitat dels vídeos que trobem al seu web, o si no ho fan perquè la seva tecnologia no sigui capaç de detectar les creacions amb drets, serà sancionada amb importants multes econòmiques. Una situació en la qual es trobaran igualment altres xarxes socials com Twitter, Instagram o Facebook.

Però és que a més, es veuran afectats els usuaris que utilitzin fotografies, trossos de cançons, de pel·lícules o de sèries com a material per realitzar els seus tutorials, les seves crítiques de cinema o les seves referències culturals de tot tipus.

I encara n'hi ha més. Ni tan sols es trobarà fora de perill d'una possible sanció un web com YouTube si comptant amb el permís de l'autor d'una cançó d'èxit i de la seva companyia discogràfica, la publica. Per què? Doncs perquè aquestes cançons solen tenir diversos drets d'autor i de publicació a causa de la complexitat que suposen tots els elements d'un videoclip. Per tant, segurament la famosa plataforma de vídeos no sigui capaç de distingir quins són tots els drets que ha d'aconseguir per a la publicació del hit musical i s'exposi a una multa per dur-la a terme. I així, amb cada creació que pugi al seu web. En definitiva, una cosa massa complexa com perquè surti bé.

En definitiva, i per seguir amb el cas de YouTube, és de suposar que l'accés als continguts amb drets d'autor europeus farà que l'enorme catàleg amb què compta la plataforma propietat de Google es vegi reduïda en volum molt considerablement.

I els memes?

Un dels elements més utilitzats i viraliztats en els últims anys a internet són els memes. Els quals solen crear-se a partir d'il·lustracions o fotografies ja existents i amb drets d'autor a fi de criticar o fer riure davant de determinades situacions diàries. Doncs bé, els usuaris d'internet han protestat que la utilització satírica o humorística d'aquest material també estigués perseguit pel famós article 13.

Afortunadament, el text de l'article 17 del text aprovat pel Parlament Europeu ha retirat finalment la prohibició dels memes en llocs com les xarxes socials a causa que els continguts "per tal de citar, criticar i caricaturitzar, parodiar o imitar! estan protegits per la nova directiva.

Els terminis

Els Estats membres de la UE tenen ara un termini de dos anys per traslladar la directiva aprovada a les seves respectives legislacions nacionals. El que significa que els usuaris d'internet no notarem els canvis immediatament però que tret que alguna cosa o algú modifiqui o anul·li el que s'ha aprovat al Parlament Europeu, internet no tornarà a ser tal com ho hem conegut fins ara. Per bé o per malament.

Què han votat els polítics espanyols i catalans?

La majoria dels eurodiputats que representen a Espanya al Parlament Europeu han donat el sí a la nova directiva. Així ho han fet els representants de PP, PSOE, Ciutadans, PdeCAT i el PNB. En contra s'han posicionat els de Podemos, ERC, ICV i EQUO. Mentre que l'eurodiputada del BNG no ha arribat a la votació per problemes amb el seu vol. El cas d'IU és el més curiós, ja que dos dels seus representants van votar negativament, una d'elles es va abstenir i una quarta no va votar.