Ho indica l'Observatori d'Emancipació del Consell de la Joventut d'Espanya: l'edat mitjana d'emancipació al país va assolir durant el segon semestre de 2022 els 30,3 anys. És la més alta de les últimes dues dècades. Amb la pujada de tipus d'interès i les dificultats per llogar, tot indica que en acabar la 2023 serà encara més tardana.
Per què?
El baròmetre és clar: el problema principal és l'habitatge, que impedeix que una persona jove pugui emancipar-se sense endeutar-se més enllà de l'assumible. A Espanya, la taxa d'emancipació assoleix el 15,9% i a la UE és del 31,9%. A Catalunya assoleix el 20,2%. La taxa d'emancipació és el percentatge de persones amb entre 16 i 34 anys que viuen fora de casa dels seus pares o tutors i es mantenen amb els seus propis ingressos.
Només el 20% dels emancipats viuen sols
A més, d'entre els joves emancipats, més d'un 80% viuen amb altres persones. Tot succeeix, a més en un moment en què el percentatge d'ocupació entre els joves creix, la temporalitat disminueix i l'atur es redueix, almenys a Catalunya. Treballar, per tant, ja no equival a poder independitzar-se i, així i segons l'Observatori, fer "és pràcticament una quimera". El salari mitjà d'un jove és avui a Espanya de 13.079 euros nets i el lloguer mitjà d'un pis, 912 euros. Això suposa que una persona sola li hauria de dedicar el 83,7% dels seus ingressos. En suma, un desastre sociodemogràfic que tindrà conseqüències evidents en les taxes de natalitat. I tot, a més, mentre les polítiques de lluita contra el despoblament rural no funcionen.