No hi ha discussió: un conscienciós estudi en el qual s'han utilitzat dades genòmiques de 4261 gossos de tota mena i s'ha enquestat 46.000 propietaris d'aquests animals demostra que els gossos es comporten d'una o una altra manera segons com siguin els seus gens. L'estudi l'ha desenvolupat el grup Projecte Genoma Caní, de l'Institut Nacional d'Investigació del Genoma Humà dels Estats Units i s'acaba de publicar a la revista Cell.
Deu zones del genoma varien
En el genoma caní, hi ha fins a deu zones que separen a unes races de les altres i condicionen el comportament de cada individu, ja que regulen l'expressió dels gens a través de les connexions nervioses de l'animal. Així, existeixen races més sociables, més receptives a l'entrenament o més capaces de concentrar-se en tasques concretes, però aquesta diferenciació genètica no és tan clara com les mutacions que expliquen les diferències físiques entre races canines. D'aquesta manera, encara que no s'han localitzat els que predisposen a un gos a ser bona pastura o bon caçador, sí que s'han localitzat les seqüències de l'ADN que ajuden un animal a ser més capaç de localitzar tòfones, caçar altres animals o controlar els moviments d'un grup d'ovelles.
Llinatges genètics
En un esforç de síntesi per visualitzar les relacions entre totes les dades fetes servir i representar a les races en què es divideixen els 10 llinatges genètics diferents, els investigadors han desenvolupat un model d'anàlisi i visualització que serà útil també per analitzar el comportament d'humans perquè, no ho dubtis, de la mateixa manera que tu ets com ets perquè no tens més remei que ser-ho, al teu amic fidel li passa igual