Es deia Amou Hajim era iranià, tenia 94 anys i presumia de ser l'home que més temps portava sense dutxar-se fins i tot que, farà uns tres mesos va accedir a rentar-se. Des de l'última vegada que ho va fer, havien passat uns setanta anys i, al poc de fer-ho, va morir. Les anàlisis realitzades al seu cadàver, expliquen fonts iranianes, van demostrar que gaudia d'una relativa bona salut malgrat la crosta de porqueria que portava sobre la pell. Si el bany va tenir o no una cosa per veure amb la seva mort no se sap encara, però la seva desaparició fa que ens preguntem cada quant és necessari dutxar-se. Avui, intentarem explicar-ho.
Dutxa diària?
Segons les estadístiques de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), un 66% de la població mundial es dutxa diàriament per a, entre altres coses, fer olor millor, activar-se al matí, combatre la calor o el fred i desfer-se de la suor i la brutícia generades per activitats laborals o esportives. Segons els experts d'aquest organisme internacional, la dutxa diària no és perjudicial, però tampoc necessària.
El que importa és el temps
Pel que sembla, més que amb la freqüència, l'efecte beneficiós o perjudicial de la dutxa té a veure amb la durada. Més de cinc minuts, expliquen, és excessiu, ja que s'eliminen bacteris i microorganismes que protegeixen la pell, la qual cosa ens fa més vulnerables davant d'infeccions i reaccions al·lèrgiques. Les dutxes, així, han de ser curtes, amb aigua tèbia i incidir a les zones on la concentració de glàndules més gran pot generar pudor. Jo, que soc dels que es dutxen cada dia, tinc ara un problema: la meva infantesa a càrrec, que disposa d'Internet, ha llegit la notícia del senyor marrà iranià i diu que, d'allò que es dutxin més de dues vegades a la setmana, millor que vagi oblidant. Per arreglar-lo, els explicaré que l'individu en qüestió, a més de no rentar-se, vivia en una barraca, anava vestit amb draps que atropava, menjava carn d'eriçó podrida i fumava excrements d'animals amb una pipa que s'havia fet el porc d'ell.
