Si algun dia es construeixen bases lunars habitades de forma estable, un dels grans problemes no serà només arribar, sinó produir aliments. Portar subministraments des de la Terra pot servir al principi, però no durant molt de temps. Per això, una de les grans preguntes de la investigació espacial fa anys que és la mateixa: com conrear plantes en un entorn on el sòl no s'assembla en res al terrestre.
Ara, un equip de científics de la Universitat de Tohoku i de l'agència espacial japonesa JAXA ha presentat una solució cridanera: fabricar fertilitzant per al regulat lunar usant aire, aigua i electricitat.
El problema no és l'arròs, sinó el sòl lunar
La Lluna no té un sòl agrícola com el de la Terra. El que hi ha a la seva superfície és regulat lunar, un material sec, alcalí i sense matèria orgànica. A més, manca d'una cosa essencial per al creixement vegetal: fonts útils de nitrogen, com l'amoni o el nitrat. Sense això, conrear plantes allà es torna molt més complicat.
Aquí entra la troballa japonesa. Els investigadors van desenvolupar una tecnologia de plasma capaç de produir antòmid de dona nitrogen (N₂O₅) a partir de l'aire. Després, aquest compost es dissol en aigua i es transforma en nitrat (NO₃⁻), una forma de nitrogen que les plantes poden absorbir directament.
Aquest és precisament el punt més cridaner del sistema. Enfront de processos industrials com Haber-Bosch, que requereixen gran consum energètic i una infraestructura molt més pesada, aquesta proposta funciona amb un dispositiu portàtil que consumeix menys de 100 watts. Segons els autors, això la torna molt més raonable per a un entorn com una base lunar, on l'energia disponible serà limitada i previsiblement dependrà de fonts com panells solars.
Hi ha, això sí, un matís important: la Lluna no té una atmosfera útil com la terrestre. Per tant, aquest “aire” no vindria de l'exterior lunar, sinó de l'aire introduït i reciclat dins dels hàbitats habitables. Així i tot, continua sent un avantatge important, perquè evita dependre de fertilitzants transportats des de la Terra.
L'arròs va respondre molt millor amb aquest fertilitzant
Per comprovar si la idea funcionava de veritat, l'equip va provar el fertilitzant sobre una simulació de regulat lunar en el qual van sembrar plàntules d'arròs. Els resultats van ser bastant bons. El tractament va reduir el pH del substrat de 9,09 a 6,76, acostant-lo molt més a un rang favorable per al creixement vegetal.
A més, va ajudar a alliberar nutrients minerals atrapats en el succedani, com ara calci, magnesi i potassi, facilitant que les plantes poguessin absorbir-los. Al mateix temps, va aconseguir frenar l'alliberament d'ions d'alumini tòxics (Al³⁺), que normalment dificulten el desenvolupament de les arrels. Davant les mostres regades només amb aigua, l'arròs va créixer millor i va mostrar una evolució clarament més favorable.
No només fertilitza: també pot ajudar a la salut de les plantes
Els investigadors destaquen que aquest sistema no es limita a aportar nitrogen. En treballs relacionats també van observar que l'exposició al gas generat pot activar rutes hormonals en les plantes que reforcen la seva immunitat i ajuden a controlar trets com l'allargament excessiu de la tija, cosa que podria ser útil en entorns de microgravetat o gravetat reduïda.
Això fa que la troballa sigui més interessant del que sembla a primera vista. No només millora un substrat gairebé inútil per a l'agricultura, sinó que a més podria ajudar que els cultius s'adaptin millor a condicions espacials.
Tot i que l'objectiu evident d'aquesta investigació és en futures bases lunars, els mateixos autors subratllen que la tecnologia també podria resultar útil a la Terra. La raó és senzilla: aquí també hi ha sòls degradats o infèrtils, i aquí també interessa reduir processos industrials molt intensius en energia i combustibles fòssils.
Si aquest tipus de fertilització basada en plasma pot produir nitrats de forma eficient usant electricitat i aire, la seva utilitat no es limita a l'exploració espacial. També podria encaixar en estratègies d'agricultura més sostenible al nostre propi planeta.
L'agricultura lunar segueix lluny, però ja sembla menys impossible
Convé no exagerar la troballa. Això no significa que demà veurem arrossars a la Lluna ni que el problema de l'autosuficiència alimentària en bases espacials estigui resolt. El que sí que demostra és que un dels grans obstacles —la falta de nitrogen útil en el regulat— podria abordar-se amb una solució bastant més neta i lleugera del que caldria esperar.
I això ja és important. Perquè si algun dia els humans volen viure durant llargs períodes fora de la Terra, necessitaran alguna cosa més que coets i mòduls habitables: necessitaran formes realistes de conrear menjar. I en aquest escenari, convertir aire, aigua i electricitat en fertilitzant pot acabar sent una de les peces més valuoses del sistema.