En l'actualitat hi ha moltes formes de lleure i diversió, activitats que ens fan somriure o sentir bé: anar al cinema, fer esport, sortir amb els amics a prendre alguna cosa, ballar, anar al futbol o la competició que sigui, jugar en un casino online, jugar a la consola, llegir, tocar instruments, col·leccionar i pintar miniatures...
Però, com hem arribat aquí? Què feien els nostres avantpassats per divertir-se i quins han estat els canvis més substancials? Et portem aquest repàs històric per entendre l'evolució de les formes d'entreteniment.
Inicis en comunitat
Quan els humans comencem a ajuntar-nos en grups, a reunir-nos entorn del foc, a compartir el menjar, allà es crea una primera diversió: l'amistat, la broma, posar cares divertides als petits. Després, algú dona uns copets a sobre d'una pedra amb cert ritme, i així sorgeix la música i, amb això, el ball. Aquestes comunitats prehistòriques van començar a pintar les coses que veien, les que els passaven, o les que imaginaven. Al mig de totes aquestes coses, els vells explicaven relats de caceres, de supervivència...
Els humans ens vam tornar sedentaris, van néixer l'agricultura i la ramaderia, i amb elles la propietat, les ciutats, i la desigualtat
A poc a poc, la societat va començar a canviar. Algú es va adonar que les llavors de les plantes que menjaven feien néixer altres plantes quan queien a la terra. D'altres van pensar que si aquells animals estaven bons i eren dòcils, potser podrien ficar-se en un corral per guardar-los a la nit i no haver de caminar buscant-los tot el dia. Els humans ens vam tornar sedentaris, van néixer l'agricultura i la ramaderia, i amb elles la propietat, les ciutats, i la desigualtat.
La passió per la violència dels nostres avantpassats
La comunitat, el ball, les històries, l'art, van continuar sent diversions, van evolucionar o es van especialitzar. Van aparèixer els escriptors i els artistes a temps complet, les representacions dramàtiques, els contacontes itinerants. Però aquestes noves societats sedentàries tenien costums diferents de les caçadores- recol·lectores.
Un exemple és la caça, a la prehistòria hi havia una funció de supervivència que, amb les societats agrícoles, va canviar. Es va convertir en un repte per a aquells que tenien temps lliure durant el dia, i que feien del físic un aspecte important de la seva manera de ser.
A aquest tipus d'activitats se li van sumar les competicions esportives, que podien tenir un caire sagnant o no. Als jocs olímpics de Grècia, per exemple, la idea era vèncer sense matar. Als amfiteatres romans, en canvi, la sang i fins i tot la mort eren part de l'espectacle. Els segles medievals no veurien grans canvis en això: els reis i nobles van continuar caçant, i la plebs continuava gaudint en justes i tornejos.
Deixar-se en mans de l'atzar: la diversió de les apostes
Les societats antigues, fortament religioses, prenien molt del quotidià com un signe dels déus. L'atzar, per tant, tenia alguna cosa de sagrat. A això se li va sumar la desigualtat social, i l'economia monetària. No és estrany, que els humans descobrissin el plaer del joc, l'excitació que la fortuna depengui de l'atzar.
Des de l'antiguitat els humans han jugat a jocs d'atzar. Atesos egipcis, romans, tenim jocs de tabes, fins i tot apostes esportives al Colosseu... Les tavernes medievals i les seves inacabables sessions de jocs de daus, i fins i tot es van inventar les cartes!
Els humans van descobrir el plaer del joc, l'excitació que la fortuna depengui de l'atzar
Cap al segle XV ja estaven assentats els fonaments de pràcticament totes les activitats de lleure amb què ens divertim els humans. En molts casos, com la lectura o l'art, l'essència de la seva diversió es va mantenir intacta. Però els segles que quedaven fins al present sí veurien grans canvis en dos aspectes concrets del lleure: la fi de la violència, i la seguretat en les apostes.
Adeu a la violència, hola a la seguretat del jugador
Els humans hem anat eliminant la violència de les nostres diversions i les hem portat al terreny de la ficció, llibres i pel·lícules. Quant a les apostes i els jocs d'atzar, el gran problema era la violència i el descontrol. Apostar al Colosseu podia portar associat el perill d'endeutar-se. Al jugar als daus en un carreró fosc podies acabar inconscient i robat, o apunyalat a l'estómac.
Els jocs d'atzar no van desaparèixer, al contrari: segle rere segle se n'han anat ampliant i inventant nous. Al segle XVI es va inventar el que avui anomenem blackjack. La ruleta ve del XVII. Les primeres màquines escurabutxaques, derivades del pòquer, van néixer a finals del XIX. Però sí que s'ha guanyat seguretat.
Hi ha grans canvis en dos aspectes concrets del lleure: la fi de la violència, i la seguretat en les apostes
En el XVII es va crear en Venècia el primer casino de la història, precisament per tenir un lloc controlat on fer aquesta activitat de forma concentrada i segura, amb llum i regles clares.
El joc il·legal, en carrerons foscos, físicament o digitalment parlant, continua existint avui, com continua existint la diversió violenta. Però el cert és que s'ha aconseguit pacificar la diversió, i fer del joc d'atzar una mica molt més segur i regulat. El nostre catàleg de diversions és més ampli que mai. Però, qui sap quines noves diversions haurem trobat d'aquí a un altre parell o tres de segles?