El 2024, la Xina va marcar una fita en l'exploració espacial amb el llançament de la sonda Chang'e-6, l'objectiu de la qual va ser extreure material de la cara oculta de la Lluna. Dos anys després, l'estudi d'aquestes mostres ha obligat els especialistes a revisar processos geològics i d'impacte que es donaven per fets.
L'avaluació de dos quilograms de mostres extretes de la conca Pol Sud-Aitken ha revelat que la història de les col·lisions d'asteroides a la Lluna, ocorregudes entre fa 4.330 i 1.130 milions d'anys, va ser un declivi lent i progressiu.
Això demostra que el Sistema Solar es va anar "netejant" de runes de manera gradual a mesura que els planetes acabaven de formar-se.
La cara oculta de la Lluna dona a la Xina un avantatge clau en l'espai
Aquesta troballa contradiu la hipòtesi tradicional del Bombardeig Intens Tardà, la qual sostenia que el Sistema Solar interior va patir una pluja d'asteroides massiva, sobtada i cataclísmica fa uns 4.000 milions d'anys. Aquesta teoria s'havia construït a partir de les roques portades per les missions estatunidenques Apollo en els anys 60 i 70. No obstant això, aquestes mostres provenien exclusivament de la cara visible de la Lluna, l'evolució geològica de la qual difereix notablement de la cara oculta.
Les implicacions de la investigació són profundes: en lloc d'un cataclisme abrupte que hauria vaporitzat els oceans primitius i fos la crosta terrestre una vegada i una altra, la Terra va comptar amb superfícies líquides i temperatures estables molt abans del que es pensava, cosa que podria haver ampliat el temps disponible perquè les primeres formes de vida fossin molt més estables del que es creia.
A més, aquesta investigació canvia la manera en què estudiem altres mons fora del nostre sistema planetari. En saber que el xoc d'asteroides va anar disminuint de forma gradual i suau, els astrònoms calculen que els planetes rocosos semblants a la Terra podrien mantenir condicions estables per albergar vida molt més fàcil del que predeien els models anteriors.
Més enllà d'ampliar l'enteniment sobre l'evolució del Sistema Solar, aquest avanç representa un triomf geopolític per a Pequín. La Xina demostra que el seu programa espacial no només destaca per la seva capacitat d'enginyeria, sinó que està liderant la reescriptura de la ciència planetària global. En consolidar-se com l'única nació a recuperar material de la cara oculta del satèl·lit, el país asiàtic passa a controlar l'agenda científica internacional i l'accés a mostres clau per al futur de la investigació espacial.