El director executiu de Nvidia, Jensen Huang, s'ha convertit en el centre d'atenció després de desmarcar-se obertament de la postura habitual d'altres grans magnats tecnològics de Silicon Valley respecte a les obligacions fiscals. En un context en què nombrosos empresaris multimilionaris decideixen mudar els seus domicilis o estructures corporatives a estats amb menor pressió impositiva per esquivar noves normatives, el màxim responsable del gegant dels semiconductors defensa amb total naturalitat la seva contribució al fisc.
En una entrevista per a Fox Business, l'executiu va subratllar que poder pagar milers de milions de dòlars en concepte de tributs representa un autèntic privilegi derivat de l'èxit empresarial obtingut als Estats Units. Amb una fortuna colossal acumulada gràcies a l'imparable auge de la intel·ligència artificial, va afirmar de manera contundent que no tem en absolut les càrregues fiscals, sinó que el seu únic temor real continua sent la pobresa.
El CEO de Nvidia defensa el "preu" de la prosperitat
Aquestes declaracions contrasten fortament amb la tendència general. Google o Uber han traslladat les seves residències fiscals a territoris com Florida o Texas per minimitzar l'impacte d'iniciatives legislatives orientades a gravar les grans fortunes.
Tot i reconèixer que l'estat californià manté una pressió impositiva molt elevada, Huang anima sense dubtar els emprenedors i líders del sector a romandre a la regió en lloc d'abandonar-la. Des de la seva perspectiva, els avantatges estratègics que ofereix l'ecosistema local, des del talent universitari altament qualificat fins a la proximitat amb centres d'investigació punters, compensen amb escreix el cost fiscal.
Per al director executiu de Nvidia, els impostos no són més que una conseqüència lògica i assumible d'operar dins d'un entorn pròsper que facilita la innovació tecnològica a escala global. "El fet que pugui permetre'm pagar 8.000 milions de dòlars en impostos durant cinc anys és un privilegi", va afirmar.
No obstant això, la seva disposició a col·laborar amb les arques públiques no implica una acceptació cega de qualsevol iniciativa legislativa. L'empresari ha manifestat certes reserves davant de propostes més radicals plantejades per altres veus del sector tecnològic, com la idea de gravar de manera específica els robots o els recursos digitals utilitzats en models avançats d'intel·ligència artificial. Al seu parer, existeixen mecanismes alternatius molt més equilibrats per afrontar els desafiaments laborals del futur sense asfixiar el desenvolupament industrial.