Una de les queixes recurrents de les associacions europees d'agricultors està relacionada amb les limitacions que els imposen per fer servir diferents productes fitosanitaris d'eficàcia contrastada i la màniga ampla que, alhora, s'aplica per permetre que arribin fins al territori de la UE productes tractats, precisament, amb fitosanitaris com els que aquí es veten i sí que estan permesos en altres països, amb la consegüent reducció de costos que això implica. És competència deslleial afavorida, consideren les associacions de productors, per la mateixa UE, que estaria així i segons ells afavorint països tercers. Ara, França ha decidit atendre les queixes dels seus productors de cirera i acaba de prohibir que arribin al país carregaments de cireres tractades amb fosmet.
Què és el fosmet?
El fosmet és un insecticida que es fa servir per combatre plagues com la que genera la Drosophila suzukii, una mosca invasora que va arribar a França fa deu anys. L'insecticida, que genera, segons l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (AESA), "riscos inacceptables per a operadors, treballadors i transeünts", no es pot fer servir a la UE des del 2022. Aquesta prohibició genera preocupació entre els productors de cirera, ja que consideren que es poden reduir les collites, ja que les substàncies autoritzades, entre les quals figuren les piretrines naturals, la rotenona o l'azidiractina, són menys eficaces. Arran les protestes dels agricultors, França ha decidit impedir l'entrada al país de cireres tractades amb fosmet.
I a Espanya?
La prohibició, de moment, només impera a França, però Macron i el seu govern han sol·licitat ja a les autoritats de la UE que s'estengui a tot el territori comunitari i, també, ha presentat una petició de mesures de suport als agricultors afectats per compensar les reduccions de producció. Protegir el medi i l'ésser humà de pesticides potencialment nocius és positiu, però, també, convé que les mateixes regles que valen per a uns serveixin per a tots. No respectar això equival a col·locar els nostres agricultors en inferioritat de condicions. Això convé en un moment en què tothom insisteix en la conveniència de protegir el món rural i els productes de proximitat?