Des que que l'electrificació de la mobilitat personal s'ha convertit en un objectiu compartit per la majoria de països occidentals, la demanda de liti s'ha disparat i, avui, disposar de reserves d'aquest metall tou que destaca per ser el sòlid més lleuger, és poc menys que una benedicció. Bolívia, almenys segons el seu govern, seria avui el país més beneït de tot l'orbe per aquesta riquesa: disposen de dipòsits identificats amb fins a 23 milions de tones.
On són?
S'ubiquen en els salessis de Pastures Grans, a la regió andina de Potosí, i, també, en el Salar de Coipasa, a la província d'Oruro i a prop de la frontera amb Xile. De la seva explotació s'encarrega la companyia estatal Yacimientos de Litio Bolivianos, que disposa de fins a 66 pous perforats per a l'extracció. D'ells, 20 estan en Pastures Grans i 46 a Coipasa.
I la resta de reserves?
El segon país amb més reserves és Argentina, amb 20 milions de tones i el segueixen els Estats Units (12 milions) i Xile (11). Bolívia, de fet, vol coordinar-se amb Xile i l'Argentina per acordar estratègies de desenvolupament i explotació conjuntes. A Austràlia disposen de 7,9 milions de tones i a la Xina, de 6,8. A Europa s'han identificat dipòsits amb 3,2 milions; al Canadà, amb 2,9 i a la República del Congo i a Mèxic, amb 3 i 1,7 milions, respectivament. A Espanya hi ha reserves a Càceres, on Extremadura New Energies projecta la que s'espera sigui la mina més gran d'Europa perquè funcioni el 2026. De moment, aquest mateix mes de juliol acaben d'arrendar 36 hectàrees per 35 anys per instal·lar allà la planta de procés.