Un consorci internacional liderat per la Universitat de Cambridge avança en el desenvolupament de CosmoCube, una plataforma satel·litària de dimensions reduïdes destinada a cartografiar l'era dels anomenats "anys foscos" de l'univers. Aquest període, comprès en els primers 150 milions d'anys posteriors al Big Bang, va precedir l'encesa de les primeres estrelles i constitueix una de les etapes menys documentades de la cosmologia observacional.
La missió, desenvolupada en col·laboració amb l'empresa Surrey Space Technology Limited (SSTL) i el suport de l'Agència Espacial del Regne Unit, compta amb un pressupost contingut per sota dels 50 milions d'euros i preveu el seu llançament en un horitzó temporal de cinc anys.
Bloqueig d'interferències a la cara oculta de la Lluna
L'estudi de l'època prèvia a la reionització exigeix captar l'emissió de la línia de 21 centímetres de l'hidrogen neutre, un feble senyal de ràdio emès fa més de 13.500 milions d'anys. La seva detecció des de la superfície terrestre resulta inviable per dos factors determinants: el bloqueig que exerceix la ionosfera en les freqüències baixes i la saturació causada per la contaminació electromagnètica antropogènica (xarxes de telefonia, emissores de ràdio FM i constel·lacions de satèl·lits). Per superar aquests obstacles, CosmoCube emprarà la massa de la Lluna com a escut físic natural:
-
Blindatge radioelèctric: Mentre orbiti el satèl·lit natural, el cos lunar interceptarà el soroll electromagnètic procedent de la Terra durant 40 minuts en cada revolució de dues hores.
-
Integració d'observacions: Al llarg dels seus dos anys de vida útil previstos, la sonda acumularà prop de 1.000 hores netes de registre en un entorn de silenci radioelèctric gairebé absolut.
Detecció de matèria fosca i arquitectura instrumental
L'anàlisi en la banda de 10 a 50 MHz, inaccessible per als observatoris terrestres, permetrà avaluar la influència de la matèria fosca en l'agregació del gas primigeni i el posterior col·lapse gravitatori que va desencadenar l'Alba Còsmica. Per processar aquestes freqüències amb el nivell de sensibilitat requerit, el satèl·lit incorpora instrumentació avançada en un xassís compacte:
-
Antena desplegable i tecnologia RFSoC: Estructura lleugera vinculada a radiòmetres miniaturitzats en un únic xip que combinen processament analògic i digital.
-
Calibrador commutat Dicke: Sistema que alterna de forma contínua entre l'observació espacial i referències tèrmiques internes per corregir el soroll electrònic i la deriva de la pròpia nau.
-
Tractament bayesià en terra: Algorismes estadístics orientats a desacoblar el senyal cosmològic del fons de radiació galàctic.
El projecte CosmoCube demostra la viabilitat de resoldre qüestions fonamentals de l'astrofísica mitjançant plataformes espacials compactes, aprofitant l'aïllament de la cara oculta de la Lluna per registrar les primeres signatures d'hidrogen neutre del cosmos. Esperem tenir actualitzacions sobre aquest projecte i si assoleix l'èxit esperat.