Aquest 2022 que acabem de tancar ha estat un mal any per al sector del motor: s'han matriculat només 813.396 cotxes, la qual cosa suposa un 5,4% menys que el 2021, i, d'ells, menys d'un 4% són exclusivament elèctrics, el que equival a menys de 40.000 unitats. Un desastre, sens dubte, si tenim en compte que les previsions més falagueres pronosticaven que un 13% dels cotxes que es venen al nostre país serien elèctrics en acabar el 2022.
Com pot ser?
Les raons són múltiples i una, potser la més important, té a veure amb l'escassa reputació que els cotxes elèctrics han aconseguit entre el gran públic. Avui, no hi ha ningú ja que no sàpiga que les bateries es degraden i que els vehicles que prometen autonomies de 300 o 400 quilòmetres veuran aquestes sensiblement reduïdes ben aviat per un dificultat tècnic insalvable de moment. Un altre factor que llasta les vendes d'aquest tipus de cotxes és el seu preu, superior gairebé sempre als 35.000 euros, quantia que queda molt lluny de la capacitat de compra de l'espanyol mitjà. Fa menys de quatre anys, un cotxe de gamma mitjana-alta amb motor de combustió com, per exemple, un Jeep Compass sortia per uns 18.000-20.000 euros i avui, una versió MHEV, s'acosta als 40.000 euros. També convé tenir en compte com a element que dissuadeix a l'hora d'adquirir un cotxe elèctric el laberint burocràtic en el qual el Govern ha convertit el Pla Moves. Qui compra un cotxe elèctric, a més de tenir capacitat d'endeutament, ha de convertir-se ara en un expert tramitador de subvencions i això, en un país al qual s'ha acostumat durant anys a pagar als concessionaris el preu del cotxe menys la subvenció fixa, és molt dificil d'entendre. Finalment, no s'ha d'oblidar l'insuficient parc de carregadors públics.
Què es pot fer?
Doncs molt senzill: abordar un per un cada problema ressenyat i donar-los, des de l'Administració, respostes assumibles per un comprador mitjà que no disposa ni dels diners necessaris ni de les infraestructures pròpies per treure'l tot el benefici a un cotxe elèctric. El Pla Moves, si es manté, s'ha de simplificar, la xarxa de carregadors s'ha d'ampliar i les bateries (o quelcom) han de ser de veritat eficaços. Avui, podem assumir que la nostra nevera durarà quinze anys a tot estirar, però posar a un cotxe un límit de vida útil inferior als vint anys és inassumible. O es fa tot això, o es pugen els sous per decret i això, lamentablement, és impossible. Mentre no es faci tot o part de l'indicat, la revolució verda de la mobilitat, quedarà com el que avui és encara: un desig.