L'espai amaga encara molts secrets per a nosaltres. Recentment, vam descobrir per què una de les estrelles més visibles del cel emetia una exagerada quantitat de raigs X i, ara, podem estar a punt de resoldre un misteri sobre el nostre Sol. Un misteri que els astrònoms fa dècades que busquen.
Investigadors revelen el “cor magnètic” del Sol i el seu cicle d'11 anys
Durant dècades, els astrònoms han buscat desentrellar el misteri i descobrir el lloc exacte on s'origina el camp magnètic del Sol. Si bé la seva presència i els seus efectes a la superfície, com les taques solars, eren ben coneguts, la capa interna on s'activa aquest mecanisme romania oculta.
Un estudi publicat a la revista Nature per l'Institut de Tecnologia de New Jersey suggereix que la tacoclina, una fina franja situada a uns 200.000 quilòmetres sota la superfície solar, just a la frontera entre la zona convectiva i la radiativa, podria ser el lloc on es produeix la dinamo solar. Aquest procés físic és responsable de generar i mantenir el magnetisme de la nostra estrella, així com del seu cicle d'activitat d'aproximadament 11 anys.
El grup de científics ha estudiat l'origen del camp magnètic del Sol utilitzant heliosismologia, una tècnica que analitza les vibracions internes de l'astre per reconstruir com es mou el seu plasma en capes profundes, similar a com s'investiga l'interior de la Terra a partir dels terratrèmols. Per a això van reunir gairebé 30 anys d'observacions.
En analitzar les dades, van detectar un patró cridaner en els gradients de rotació prop de la tacoclina, a uns 200.000 km de profunditat, equivalent a 16 Terres alineades. Aquest patró intern recorda la “papallona solar”, la forma que representa la migració de taques solars al llarg del cicle, reforçant la idea que el motor magnètic del Sol es troba en capes profundes i no superficials.
La tacoclina resulta especialment interessant perquè separa dues regions molt diferents: per sobre, el plasma ascendeix i descendeix en moviments turbulents, i per sota domina una zona estable on l'energia es transporta per radiació. En aquesta transició, la velocitat de rotació canvia abruptament, un cisallament clau segons la teoria per generar i reorganitzar camps magnètics a gran escala.
Més enllà de l'interès teòric, saber on es troba la dinamo solar ajuda a predir tempestes solars i altres fenòmens que poden afectar satèl·lits, comunicacions i xarxes elèctriques. A més, aquesta troballa serveix com a referència per estudiar altres estrelles, on no es pot obtenir un nivell de detall comparable al del Sol.