Rússia, per bé o per malament, segueix fa anys el seu propi camí al marge de la resta del que considerem Occident. Amb plans més que clars a l'Àfrica –ho hem vist a Níger fa res- i amb alternatives per als bloquejos derivats de la seva molt meditada invasió d'Ucraïna, disposen fa temps ja de les seves pròpies xarxes socials i, també, d'un ecosistema propi comparable a escala russa amb la World Wide Web que es denomina Ru.net. També, per descomptat, tenen la seva pròpia plataforma de streaming
Kinopoisk
L'alternativa russa a Netflix, Amazon Prime o Disney es diu Kinopoisk i funciona des de 2003. Va arrencar a finals dels 90 com un web informatiu centrat en estrenes, informació sobre actors i espais per opinar sobre cinema i televisió. De fet, el seu nom pot traduir-se al nostre idioma com a cercador de pel·lícules. El 40% de les seves accions estan, això sí, en mans d'una empresa francesa, AlloCiné, que les va comprar el 2009. El 60% restant és propietat dels fundadors de l'invent, que es diuen Vitaly Tatsiy i Dmitri Sujánov. Opera principalment a Rússia, Ucraïna i el Kazakhstan, però també és popular en la resta d'antigues repúbliques soviètiques.
Integrada amb VKontakte
Kinopoisk està integrada amb VKontatkte, l'equivalent rus de Facebook, i ofereix diferents sistemes de gaudi de continguts: com en Netflix, hi ha plans mensuals i, també, un servei de videoclub com el que funciona a Filmin. A diferència de NetFlix, ofereix la possibilitat de veure pel·lícules graris amb publicitat. Fora de la seva àrea objectiu, només es pot accedir mitjançant VPN o accedint a un servidor d'Internet russa. Amb tot, una cosa queda clara: Putin sap que, si l'URSS va caure, va ser perquè no va saber deslliurar la batalla cultural amb USA i Europa en igualtat de condicions. De moment, i fent bo allò per la qual cosa advocava Stalin d'instaurar el seu règim en un sol país, Putin es limita a garantir que existeix una xarxa en la qual se'ls ofereix als russos –i als seus aliats- continguts culturals del seu interès que, de moment, no es limiten només a produccions russes, però sí que li atorguen una eina que li permetrà crear, si li convé, un imaginari col·lectiu propi i alternatiu al d'Europa i USA. Si Gabriel Celaya deia que la poesia és una arma carregada de futur, Putin sap que el mateix val per a l'audiovisual i els social media.