Així ho indica l’Enquesta de Salut de Catalunya: 85.000 persones declaren a Catalunya patir trastorns alimentaris. La major part d’elles, expliquen des del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya són dones adolescents i joves des dels 12 i fins als 25 anys.

Pla de xoc

A conseqüència d’aquestes dades, el Departament de Salut ha informat de la seva voluntat d’activar un pla de xoc per millorar-ne l’atenció i la prevenció, especialment entre el jovent amb mesures d’aplicació immediata. El pla contempla destinar més professionals referents per als casos lleus i més places d’atenció hospitalària exclusives, que passaran de les 30 actuals a 115 d’aquí a l’any 2025

Quin n’és el tractament?

Els trastorns de la conducta alimentària s’aborden des de la perspectiva de l’atenció a la salut mental. Segons la gravetat, el seu tractament pot ser ambulatori o en hospitals de dia. En situacions de risc, pot requerir hospitalització.

En casos lleus,  es fa una primera visita preferent als 15 dies i, a continuació, es programen sessions d’atenció psicoterapèutica cada 15 dies durant els primers tres o quatre mesos a més de supervisió nutricional i atenció familiar.

Pel que fa als casos moderats, s’activen programes terapèutics amb seguiment psiquiàtric i atenció psicològica. Igualment, s’analitzen els’hàbits alimentaris, la percepció de la imatge corporal i les distorsions cognitives i s’apliquen mesures de regulació emocional. L’atenció es presta de manera individual al pacient i també mitjançant dinàmiques de grup i intervencions específiques a l’entorn familiar. Per últim, per als casos greus s’han activat tres unitats d’expertesa a Lleida, Catalunya Central i Alt Pirineu i Aran i es presta també atenció a domicili.

Prendre consciència de la malaltia

Els trastorns de la conducta alimentària són alteracions en la forma de pensar, de sentir i de comportar-se en relació amb l'alimentació, el pes o la figura. Hi ha factors de risc individuals, socials i familiars.

És freqüent que les persones que ho pateixen no en tinguin consciència. Això vol dir que normalitzen conductes anòmales i poden rebutjar el tractament.

Què fer en cas de sospita

En cas de sospita, es recomana contactar amb el metge de família, pediatre o psiquiatre. Aquest tipus de problemes, explica la Generalitat, han de ser atesos per un especialista, tot i que en el procés de recuperació és molt important la implicació de la família i l’entorn.