La Terra ha superat un nou límit per a una existència segura, ja que els oceans són més àcids que mai. És la principal conclusió del document Revisió de la salut planetària 2025, publicat pel Planetary Boundaries Science Lab de l'Institut de Recerca sobre l'Impacte Climàtic de Potsdam (PIK), que alerta que s'ha superat per primera vegada el límit d'acidificació oceànica i que ara està en una "zona de perill". Així, ja s'han sobrepassat set dels nou límits planetaris considerats "crítics".
Els set límits infringits són els següents: el canvi climàtic, la integritat de la biosfera, el canvi en l'ús del sòl, l'ús d'aigua dolça, els fluxos bioquímics, les entitats novelles i, ara, l'acidificació oceànica. Tots aquests límits reflecteixen tendències que "estan empitjorant", i només dos romanen en el que es considera "zona segura": la degradació de l'ozó i la càrrega d'aerosols. El director del PIK, Johan Rockström, ha lamentat que "més de tres quartes parts dels sistemes de suport vital de la Terra no es troben en una zona segura", mentre que "la humanitat està anant més enllà dels límits d'un espai operatiu segur, augmentant el risc de desestabilitzar el planeta". "Per tornar a un espai operatiu segur, necessitem un canvi transformador, solucions exponencials que puguin escalar de manera ràpida, a gran magnitud i amb velocitat".
Els efectes de l'acidificació oceànica
Pel que fa a l'acidificació oceànica, l'informe indica que el canvi ha estat impulsat "principalment per la crema de combustibles fòssils i agreujat per la desforestació i el canvi en l'ús del sòl, que està degradant la capacitat dels oceans per actuar com a estabilitzadors del planeta". Això implica que els ecosistemes marins ja pateixen els efectes, i els coralls d'aigües fredes, els esculls tropicals i la vida marina de l'Àrtic estan especialment en risc a mesura que l'acidificació s'estén i intensifica.
Levke Caesar, colíder del Planetary Boundaries Science Lab, ha dit que l'oceà "s'està tornant més àcid, els nivells d'oxigen estan baixant i les onades de calor marines estan augmentant", fet que genera "una enorme pressió sobre un sistema vital per estabilitzar les condicions en el planeta". "Aquesta intensificació de l'acidificació es deu principalment a les emissions de combustibles fòssils, i juntament amb l'escalfament i la desoxigenació, afecta tothom, des de la pesca costanera fins a l'oceà obert. Les conseqüències es propaguen, impactant la seguretat alimentària, l'estabilitat climàtica global i el benestar humà", ha assenyalat. Segons Caesar, "som gairebé al cim de la zona de perill —just abans de la línia vermella— i ens estem apropant cada cop més a la zona d'alt risc". "El nostre planeta encara es manté unit però jo diria que la finestra per tornar a l'espai verd, a l'espai operatiu segur, s'està tancant ràpidament", ha afegit.
Com es pot revertir la situació?
Cal saber que els nou límits esmentats formen el sistema operatiu de la Terra, és a dir, els processos interconnectats de suport vital que han de romandre dins de límits segurs per mantenir a la humanitat segura. Els científics supervisen els límits mitjançant mesures clau, com signes vitals en una revisió mèdica, per seguir l'estat del planeta i les troballes detectades apunten a un "deteriorament accelerat i un risc creixent de canvis irreversibles, que inclouen una major probabilitat de punts d'inflexió". Només dos límits romanen dins dels marges segurs: la càrrega d'aerosols (o contaminació de l'aire) i la capa d'ozó. Dècades d'acció internacional, com el Protocol de Montreal, mostren que la política pot revertir la situació. Ara bé, tant a l'Àsia del Sud com de l'Est, i parts de l'Àfrica i de l'Amèrica Llatina, encara s'enfronten a alts nivells de contaminació perillosa per partícules.
El fet és que s'està "presenciant un declivi generalitzat en la salut del nostre planeta", i això "no és un desenllaç inevitable". "La reducció de la contaminació per aerosols i la recuperació de la capa d'ozó demostren que és possible canviar la direcció del desenvolupament global", diu Rockström, que afegeix que "si el diagnòstic és greu, la finestra de cura segueix oberta". "El fracàs no és inevitable, és una elecció. Una elecció que s'ha d'evitar i es pot evitar", conclou.