SOS del Meteocat per la sequera. En un estudi publicat aquest dimecres i que analitza les sequeres al país des del 1915, el Servei Meteorològic de Catalunya conclou que la patida entre els anys 2021 i 2024 ha estat la més greu. Durant aquest període, les temperatures mitjanes al territori van ser excepcionalment elevades, amb anomalies al voltant dels 2,5 graus respecte de la mitjana climàtica 1961-1990. Concretament, les anomalies de temperatura dels anys 2022, 2023 i 2024 —amb 2,7, 2,4 i 2,2 graus d'anomalia anual— fan que la conclusió de l'agència sigui molt clara: "Catalunya és la zona zero de la crisi climàtica".
El mateix dia que hem sabut que Barcelona ha estat la segona ciutat europea amb més morts atribuïbles al canvi climàtic durant l'última onada de calor, el Meteocat destaca que la capital catalana ha tingut una anomalia de 2,5 graus en aquest trienni i que això la situa amb una excepcionalitat tèrmica més elevada que Nova Delhi, Tòquio i Atenes, i gairebé al mateix nivell que Roma i Marsella —que estan una mica per sobre. El fet és que aquesta combinació de sequera i temperatures elevades en el període 2021-2024 no té cap analogia climàtica amb episodis de sequera anteriors en tot l'històric, cosa que el converteix en un compost de "singularitat excepcional".
Més sequeres (i més intenses)
L'estudi assenyala que la situació a Catalunya s'emmarca en un marc més ampli de sequera que afecta tota la conca mediterrània occidental, i l'expert en sequera del Meteocat, Vicent Altava, ha explicat que "estem davant d'una acidificació del clima mediterrani en les últimes dècades, cosa que indica que cada vegada tindrem més sequeres i més intenses en tota la regió".
Com dèiem, la sequera patida entre el 2021 i el 2024 ha estat "la més greu" des que es disposen registres, i l'Índex de Gravetat de Sequera (IGSE) va assolir un valor de 4,91 en una escala de 0 a 5. Per a més inri, si bé les precipitacions de la primavera d'aquest 2025 han donat un respir, la veritat és que les pluges no han compensat el dèficit patit en els últims anys. Sí, els pantans estaven al 81% a principis de juny, quan el març del 2024 havien arribat al punt crític del 14%; però el seu bon aspecte i l'alt nivell de les reserves d'aigua no eviten que el Meteocat conclogui que les precipitacions primaverals han estat insuficients: només en 15 dels 44 últims mesos s'han registrat precipitacions en nivells normals, de manera que la primavera humida no ha compensat la sequera.
El pitjor encara no ha arribat
A l'hora de parlar del temps de vida d'una sequera, el servei distingeix entre el temps de desenvolupament, quan s'acumula el dèficit de pluja; i el temps de recuperació, quan el dèficit disminueix o, fins i tot, desapareix. "Els temps de desenvolupament de les sequeres són més llargs i els temps de recuperació, períodes humits entre sequeres, s'estan escurçant; així que els períodes de sequera estan cada vegada més pròxims en el temps entre ells", adverteix.
Una mostra d'aquest fenomen és que tres de les sequeres més importants del període analitzat es troben en el segle XXI, i dues d'elles —les del 2004-2008 i 2021-2024— són les més greus en intensitat, extensió i durada. Altava ha alertat que la reducció de la precipitació i l'augment de la temperatura fan incrementar l'aridesa d'un territori, i que, per tant, les futures sequeres "podrien assolir característiques d'una sequera climàtica, que és aquella que pot arribar a transformar el paisatge d'un territori". "És altament probable que les pròximes sequeres puguin arribar a sobrepassar la gravetat extraordinària del 2021-2024, i hem d'estar preparats", ha conclòs l'expert.
Imatge principal: el pantà d'Ulldecona durant la sequera / ACN