Una expedició científica francesa ha descobert 2.000 bidons amb residus radioactius en el llit marí de l’Atlàntic, a 600 quilòmetres mar endins de la costa de Galícia, a més de 4.000 metres sota el nivell del mar. Aquesta xifra, però, representa només una petita fracció del que avancen les estimacions, que situen en 200.000 els bidons amb residus llançats al mar durant quasi quatre dècades (entre 1940 i 1980) per diversos països europeus, el que constitueix un dels majors abocadors submarins de residus nuclears del món. La missió NODSSUM, a bord del vaixell Atalante de la flota oceanogràfica francesa, cerca no sols localitzar aquests residus sinó també estudiar els possibles efectes sobre les aigües i la biodiversitat de la zona. L'existència d'aquests residus no era desconeguda, però la novetat d’aquesta missió és realitzar un estudi de mapatge precís amb tecnologia avançada per a situar la localització exacta dels barrils i analitzar detalladament el seu impacte en l'ecosistema marí.
Una zona per cartografiar de 10.000 km²
La missió NODSSUM és dirigida pel Centre Nacional d’Investigació Científica (CNRS) francesa i va partir el 15 de juny de Brest, al nord-oest de França, cap a la zona on es van abocar els bidons. “Hem cartografiat ja més de 120 quilòmetres quadrats, que és una part molt petita respecte als 10.000 quilòmetres quadrats de la zona, però ja ens dona una dada representativa. Hem identificat 2.000 barrils”, va explicar a EFE el geòleg marí Javier Escartín, un dels dos coordinadors de la campanya. Per localitzar aquests barrils utilitzen el robot UlyX, de la flota oceanogràfica francesa, dotat amb un sonar per a cartografiar el fons marí i detectar els bidons, submergits a més de 4.000 metres de profunditat. També estan traient mostres de sediment, aigua i peixos per a analitzar en laboratori i estudiar els possibles impactes d’aquests residus en l'ecosistema del seu entorn.
No hi ha nivells significatius de radioactivitat
De moment, els avanços preliminars no són preocupants, donat que els indicadors no han detectat índexs de radioactivitat en l'ambient, segons ha indicat Escartín. “No hem detectat gens alarmant a bord amb els aparells de radioprotecció, perquè els nivells de presència de radionúclid són baixos”, ha subratllat el científic. Sí que existeix, però, certa incertesa sobre el contingut dels barrils, tot i que el geòleg assegura que no són barres d’urani o reactius nuclears. “Probablement és el material de laboratori, d'oficina i altre relacionat amb l'inici del desenvolupament de l'energia nuclear civil”, ha apuntat. Aquest tipus de residu, “de baixa i mitja activitat”, s'emmagatzema actualment en repositoris en terra, però durant dècades es llançava a la mar en contenidors de ciment. En els anys 80, un robot va aconseguir prendre sis fotos dels barrils, però la tecnologia de l'època no permetia mapar la seva distribució. I fins a 2005 es van recollir algunes mostres de peixos en la zona, però s'han publicat poques dades.
Una pràctica legal fins a finals de segle XX
L’expedició francesa, coordinada per Escartín i el físic Patrick Chardon, inclou la participació d'equips de l'Institut Francès de Recerca per a l'Explotació de la Mar i de l'Agència de Seguretat Nuclear i Radioprotecció Francesa. L'objectiu és investigar sobre una pràctica que era legal i habitual a Europa fins a finals del segle XX, però sobre la qual pesen encara importants llacunes de coneixement científic i falta d'informació sistemàtica sobre els possibles riscos per a la salut i el medi ambient. Després d'aquesta expedició hi haurà una segona, probablement l'any vinent, en la qual seleccionaran diverses zones de treball per a fer estudis detallats i acostar-se més als barrils.
Greenpeace demana la retirada
Els abocaments de residus nuclears a la mar eren una pràctica normalitzada quan, en 1982, el vaixell Sirius de Greenpeace, al costat de vaixells gallecs, es van enfrontar a embarcacions holandeses per a detenir les seves descàrregues. Una dècada després, el conveni OSPAR de protecció del medi ambient de l'Atlàntic Nord-est va prohibir aquesta pràctica de manera definitiva. Greenpeace ha exigit a la Unió Europea i al Govern espanyol que assumeixin les recerques per a determinar l'estat dels bidons i ha sorgit una petició pública que acumula més de 20.000 signatures per a exigir que comencin ja les tasques necessàries per a retirar-los.
Inquietud a Galícia
La missió francesa es manté en contacte amb el comitè de radioactivitat de OSPAR i amb la Comissió Europea per al seguiment de la campanya, que ha suscitat una certa inquietud a Espanya per la seva proximitat amb l'abocador nuclear, especialment a Galícia Eurodiputats del BNG i el PP han dirigit preguntes a la Comissió Europea, mentre que la Xunta de Galícia ha demanat informació a l'Executiu central.
El Consell de Seguretat Nacional (CSN), organisme públic encarregat de la vigilància nuclear a Espanya, ha informat l'administració gallega que “els resultats de les mesures i de les anàlisis fetes fins a la data no han identificat nivells significatius de radioactivitat en la costa gallega ni cantàbrica”. Segons el CSN, “tots els resultats són inferiors als límits establerts en la normativa espanyola i de la Unió Europea”. A més, l'organisme ha subratllat que Espanya no va realitzar abocats en la fossa atlàntica i “no té cap responsabilitat sobre els mateixos ni sobre el seu estat”.