El mar Mediterrani és un dels punts crítics del canvi climàtic al món. Així de clars són des de la Unió per la Mediterrània (UpM) i la xarxa de científics del Mediterranean Experts on Climate and environmental Change (MedECC), que avisen que s’escalfa un 20% més ràpid que la mitjana mundial i és “un dels mars amb més contaminació per plàstics del món”. Precisament, aquests dies s'està celebrant la cimera mundial del clima COP30 del Brasil, on experts i mandataris de tot el món debaten sobre la crisi climàtica actual, en un context en què el negacionisme climàtic va en augment, de la mà dels discursos de l'extrema dreta, cada vegada més estesos tant a Occident com en altres indrets del planeta.
Grammenos Mastrojeni, secretari general adjunt de la UpM, i la professora Magda Bou Dagher Kharrat, membre de la xarxa MedECC, presenten aquest dijous a la COP30 les “troballes científiques extretes de les últimes investigacions disponibles” sobre la situació al Mediterrani. Com ja van constatar el primer informe de la xarxa MedECC, publicat l’any passat, uns 20 milions de persones hauran marxat de la costa mediterrània el 2100 a causa de l'augment del nivell del mar provocat per l'escalfament global del planeta. Així, ciutats com Barcelona, Venècia, Tunis o Alexandria estan en risc i poden patir “greus conseqüències” en les infraestructures, el turisme i el patrimoni cultural. Davant d'aquesta emergència Barcelona, precisament, farà un simulacre de calor, a 50 °C, el primer trimestre del 2027 i durarà més d'un dia.
Escalfament global, menys precipitacions i pluges més extremes
Aquest escalfament global està provocant que, ara mateix, el nivell del mar pugi 2,8 mm a l'any, tot i que finals del segle XXI pot haver augmentat un metre de mitjana, segons els experts de la xarxa MedECC. La mitjana de l'escalfament a la regió mediterrània, respecte als nivells preindustrials, ja ha arribat als 1,5 °C aproximadament. Aquest és el límit marcat a l’Acord de París del 2015 per limitar l’impacte del canvi climàtic. De cara al 2100, els científics preveuen que se situï entre els 2,2 °C i els 5,6°, en funció de les emissions.
Pel que fa a les precipitacions, es calcula que les disminuiran entre un 10% i un 30%, cosa que agreujarà l'anomenat estrès hídric a l'agricultura, els sistemes energètics i les ciutats. Per contra, l'espai format pel País Valencià, les Balears i Catalunya es presenta com una zona d'alt risc per a futures danes. En conversa amb ElNacional.cat, el catedràtic d'Anàlisi Geogràfica Regional i director de la Càtedra de Canvi Climàtic a la Universitat d'Alacant, Jorge Olcina explicava que "el Mediterrani tendeix a un clima cada vegada més extrem" i feia referència al que ell anomena la trilogia mediterrània: "Puja la temperatura, les pluges són més irregulars i els esdeveniments extrems (com les danes) es presenten amb més freqüència i intensitat".
D'aquesta manera, la pèrdua de biodiversitat s'està accelerant tant als ecosistemes terrestres com als marins, agreujada per la creixent pressió de les activitats humanes. La xarxa de científics MedECC també assegura que els sistemes alimentaris pateixen "un descens en el rendiment de cultius tan emblemàtics com l'olivera, la vinya i el blat", mentre que la reducció de les poblacions de peixos augmenta la dependència de les importacions. D’altra banda, la càrrega per a la sanitat pública va en augment a causa de les onades de calor cada cop més freqüents, la propagació de les malalties transmeses per vectors i el deteriorament de la qualitat de l'aire. De fet, a Catalunya 1.153 persones van morir per causes associades amb la calor l'estiu del 2024, segons conclou un estudi de l'Institut Global de Barcelona (ISGlobal).