Barcelona va ser la segona ciutat europea amb més morts addicionals per calor anòmala el passat estiu, amb unes 1.587 defuncions atribuïbles a l'escalfament global —sobre un total de 1.842 morts per altes temperatures—, segons revela un estudi publicat a la revista científica Nature Health. Segons aquesta investigació, el canvi climàtic causat per la crema de combustibles fòssils ha estat darrere del 88% de les morts per calor extrema registrades a la capital catalana entre juny i agost d'aquest 2026. De tota Europa, només la ciutat italiana de Milà ha tingut més morts atribuïbles a la calor pel canvi climàtic.
La recerca, elaborada per científics de l'Imperial College de Londres i de l'Escola d'Higiene i Medicina Tropical de Londres, analitza també altres deu localitats catalanes. Entre les quals destaquen Tarragona, amb 34 morts atribuïbles al canvi climàtic d'un total de 47 (el 73%); Lleida, amb 35 de 52 (el 68%); i Girona, amb 26 de 36 (el 73%). Els investigadors inclouen en total unes 90 ciutats d'arreu l'Estat, i estimen que el canvi climàtic ha causat 5.227 de les 6.824 morts per calor registrades aquest estiu, cosa que representa un 77% del total.
El treball d'investigació s'ha elaborat a partir de dades de 854 ciutats europees d'una trentena de països. A escala europea, la mortalitat atribuïble a les altes temperatures ha arribat a les 50.300 persones en aquesta mostra de grans dimensions, convertint l'estiu del 2026 en el més mortífer en els vint-i-sis anys transcorreguts des de l'any 2000, per davant dels pics registrats el 2022 i 2023. La recerca situa Barcelona en el segon lloc d'aquest tràgic rànquing, únicament per darrere de Milà, que ha registrat 1.627 morts atribuïbles a l'escalfament.
D'aquestes 50.300 morts per calor aquest estiu a Europa, el canvi climàtic va provocar aproximadament el 65%. Sobre això, l'informe conclou que, sense l'escalfament global provocat per l'activitat humana, s'haurien evitat unes 32.600 morts. L'estudi també identifica un període especialment crític entre el 17 de juny i l'1 de juliol, durant el qual s'hauria concentrat gairebé un terç de les morts estimades. En aquelles jornades, les temperatures mitjanes diàries del conjunt de la regió europea van superar en més de cinc graus els valors habituals del període de referència 1991-2020.
"És un recordatori més, tant de la necessitat imperiosa de posar en marxa intervencions específiques per protegir els més vulnerables a aquesta calor cada cop més extrema, com de la creixent necessitat d'abandonar ràpidament els combustibles fòssils per frenar el ritme del canvi i limitar l'escalfament futur", assenyala Clair Barnes, científica de l'Imperial College de Londres. Tot i que les persones grans continuen sent les més vulnerables a les temperatures extremes, els investigadors calculen que uns 6.000 menors de seixanta-cinc anys també haurien mort per causes relacionades amb la calor en les ciutats analitzades.
Per determinar l'impacte del canvi climàtic, els científics han comparat les temperatures registrades durant l'estiu amb les que s'haurien produït en un escenari hipotètic sense escalfament d'origen humà. Posteriorment, han aplicat models estadístics basats en la relació entre les temperatures i la mortalitat observada en estudis epidemiològics anteriors. Els resultats són estimacions estadístiques i no un recompte de defuncions individuals certificades a conseqüència de la calor. Els autors assenyalen que la metodologia permet aproximar l'impacte sanitari de les temperatures extremes abans de disposar de les dades definitives de mortalitat, tot i que reconeixen que els càlculs estan subjectes a un marge d'incertesa.