De la mateixa manera que hi ha platges amb banderes blaves, hi ha punts de la costa que tenen banderes negres. Mentre que les primeres reconeixen la qualitat de l’aigua, la seguretat, la gestió ambiental, els serveis i l’accessibilitat del litoral, les segones les atorga Ecologistes en Acció per assenyalar els punts que tenen problemes de contaminació o de mala gestió urbanística. L'entitat ha presentat aquest dimarts les banderes negres de la costa catalana l'estiu del 2026, que van des de l'Ametlla de Mar a Begur, amb dos punts per província.
L'Ametlla de Mar
La primera de les banderes negres a la demarcació de Tarragona és per a la contaminació química al litoral de l'Ametlla de Mar, al Baix Ebre. El cas és que l'any passat va aparèixer una escuma blanca, viscosa i amb olor química a la platja de Pixavaques que es va estendre per diverses platges del municipi, i que va obligar a tancar preventivament el litoral de l'Ametlla de Mar el 8 d'agost. La falta d'informació pública i l'absència de mesures preventives van generar preocupació social, tot i que no es van registrar reaccions adverses en els banyistes. És veritat que la substància es va diluir amb el pas de les hores, però l'origen encara no s'ha esclarit, fet que evidencia "una gestió insuficient i un risc de repetició de l'episodi".
Platja de la Paella, Torredembarra
A la demarcació de Tarragona, la segona bandera negra és per a les extraccions de sorra i l'abocament d'aigües residuals a la platja de la Paella de Torredembarra, al Tarragonès. La Direcció de Costes i Medi Marí del Ministeri de Transició Ecològica hi ha provocat "greus impactes ambientals, socials i econòmics" amb extraccions de sorra superficial durant els últims anys per regenerar platges d'altres municipis. Aquests impactes tenen a veure amb amenaces a la fauna protegida, la formació de llacunes insalubres i afavoriment d'inundacions del passeig marítim. A més, existeix un sobreeixidor del sistema de clavegueram d'aigües residuals corresponent a la conca Martineta que aboca directament a la sorra. Les aigües residuals recorren més de cent metres de platja fins a arribar al mar, creant una zona contaminada amb residus fecals de tota mena i afavorint l'aparició de plantes invasores en l'entorn dunar, segons denuncia Ecologistes en Acció.
Sant Adrià de Besòs
Sant Adrià de Besòs protagonitza la primera de les banderes negres de la demarcació de Barcelona, que denuncia la contaminació històrica al parc i la platja del litoral de les Tres Xemeneies. És veritat que la platja es va descontaminar el 2023, però des d'Ecologistes en Acció adverteixen que encara podrien quedar restes i que el parc continua obert sense una anàlisi completa del risc. L'objectiu de l'entitat és pressionar l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) perquè examini el subsol, valori la perillositat i impulsi la descontaminació, així com reclamar més sensibilitat ambiental i la renaturalització de la platja.
Desembocadura del Llobregat
La segona bandera negra de la demarcació de Barcelona és per a la desembocadura del riu Llobregat, concretament per al projecte d'ampliació de l'aeroport del Prat. Ecologistes en Acció avisa que la llacuna de la Ricarda és un espai de gran valor ecològic protegit per la Unió Europea i que el projecte "comporta un alt risc jurídic i ambiental, i és incompatible amb els compromisos climàtics i amb un model de mobilitat sostenible".
Golfet de Palafrugell
La primera bandera negra de la demarcació de Girona és per a l'augment d'embarcacions d'esbarjo al golfet de Palafrugell, al Baix Empordà, així com a altres cales de la Costa Brava. La tesi d'Ecologistes en Acció és que aquestes embarcacions degraden greument les praderies de fanerògames, en tant que l'ancoratge desordenat arrenca la vegetació i altera l'ecosistema. I això que la normativa catalana ho prohibeix, però moltes embarcacions la incompleixen i les administracions tampoc no instal·len boies, ni vigilen, ni sancionen. L'entitat proposa reforçar la llei, ampliar boies ecològiques, augmentar la vigilància i limitar l'afluència d'embarcacions.
Muntanyes de Begur
Finalment, la pressió urbanística creixent a les muntanyes de Begur, també al Baix Empordà, s'emporta la segona i última bandera negra de la demarcació de Girona. Aquesta pressió urbanística amenaça els seus valors naturals i els connectors ecològics, malgrat que les muntanyes estan protegides pel Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) des del 1992. L'aprovació inicial del Pla Especial el 2010 no va prosperar, i la manca de delimitació precisa facilita noves edificacions en zones sensibles. Tot i alguns èxits per part d'entitats ecologistes i plataformes locals que han impulsat al·legacions, informes i mobilitzacions per frenar aquest "urbanisme descontrolat", la pressió urbanística encara és elevada.
