Alerta de The Lancet davant d'uns dies crucials contra una amenaça subestimada per a la salut: la contaminació per plàstics, de la qual ja en coneixem bé els perills per al planeta, però encara n'ignorem els efectes greus, creixents i cada vegada més evidents per a les persones. El fet és que governs d'arreu es reuneixen a partir de dimarts a Ginebra (Suïssa) per a l'esperada finalització d'un tractat mundial de les Nacions Unides sobre plàstics —després de més de dos anys de bloqueig—, que representa una oportunitat única per abordar aquesta crisi de forma vinculant. És en aquest context que un grup internacional d'experts aplegats per la prestigiosa revista científica ha demanat que es pari més atenció als efectes sobre la salut a l'hora d'abordar aquesta mena de contaminació.
Actualment, es calcula que hi ha 8.000 milions de tones mètriques de residus plàstics que contaminen el planeta. Hi ha micro i nanoplàstics, així com múltiples productes químics associats, que es troben als racons més remots del medi ambient i als cossos de tota mena d'espècies tant marines com terrestres —sí, en els nostres cossos també. Ara, The Lancet ha publicat un informe que revisa les proves sobre com aquests plàstics afecten la nostra salut, provocant malalties i, fins i tot, la mort, des de la infància fins a la vellesa. En declaracions al Science Media Centre, la professora agregada de la Universitat de Barcelona i membre de la Coalició de Científics per a un Tractat de Plàstics Efectiu, Anna Sánchez Vidal, destaca un punt del document: que "aquests efectes empitjoren per mor del creixement accelerat en la producció de plàstic, que es projecta que es triplicarà el 2060".
Emissions, microplàstics, mosquits i antibiòtics
La revista analitza com els plàstics, en totes les seves etapes, posen en perill la nostra salut: tant en la producció, com en l'ús i com en l'eliminació. D'aquesta manera, remarca l'amenaça que suposen les emissions derivades de la producció de plàstic, que inclouen partícules en suspensió (PM2,5) —recentment associades al risc de demència, per exemple—, diòxid de sofre i òxids de nitrogen, així com productes químics perillosos als quals poden estar exposats els treballadors. Uns productes químics que estan associats amb múltiples efectes negatius sobre la salut, i dels quals The Lancet denuncia la manca de transparència sobre la seva presència en els plàstics, els seus volums de producció, els seus usos i la seva toxicitat coneguda potencial.
En aquesta línia, The Lancet subratlla com s'han reportat microplàstics en teixits i fluids corporals humans, tot i que encara cal més recerca per entendre'n la relació amb els possibles impactes sobre la salut. Afegeix que el 57% dels residus plàstics no gestionats es cremen a l'aire lliure, una font important de contaminació de l'aire en països de renda baixa i mitjana. Finalment, recorda que els plàstics poden proporcionar un hàbitat perquè els mosquits ponguin ous i creixin microorganismes, contribuint a la propagació de malalties transmeses per vectors i a la resistència als antibiòtics.
No tot està perdut: el tractat sobre plàstics
Però no tot està perdut, o com a mínim així ho entén Sánchez Vidal quan llegeix l'informe que publica aquest dilluns la revista. "L'article destaca que l'empitjorament continuat dels danys associats als plàstics no és inevitable, i pot mitigar-se mitjançant lleis i polítiques basades en evidència, amb seguiment transparent, implementació i finançament adient", diu. Aquí és on entra en joc l'esmentat tractat sobre plàstics, i el nou projecte que posa en marxa The Lancet per fer-ne seguiment: The Lancet Countdown on Health and Plastics, que identificarà un seguit d'indicadors per documentar l'impacte dels plàstics en les nostres vides, amb un primer informe que arribarà a mitjan 2026 i que ajudarà a orientar la implementació del tractat.
L'autor principal de l'informe de The Lancet, el pediatra i epidemiòleg Philip Landrigan (del Boston College), ha reclamat que el tractat inclogui mesures que protegeixin la salut i el medi ambient durant tot el cicle de vida del plàstic: "Aquells que us reuniu a Ginebra, si us plau, accepteu el repte i l'oportunitat de trobar un terreny comú que permeti una cooperació internacional significativa i eficaç, en resposta a aquesta crisi mundial". Ara bé, quines poden ser aquestes mesures?
Tractat mundial de plàstics: què ha d'incloure?
Davant la represa de les negociacions, l'Institut de Salut Global de Barcelona va emetre la setmana passada un seguit de recomanacions polítiques concretes per avançar cap a un tractat més ferm, ambiciós i centrat en la salut pública. En poques paraules, aquestes serien cinc recomanacions: invertir en recerca científica i epidemiològica per clarificar les vies d'exposició, llindars de toxicitat i riscos poblacionals potencials; aplicar el principi de precaució, tal com exigeix l'evidència actual; un enfocament del cicle de vida complet, que és essencial per abordar la contaminació per microplàstics, ja que el reciclatge no és suficient; abordar les noves fonts de contaminació per micro i nanoplàstics i prevenir l'obsolescència programada; i enfortir la conscienciació, l'educació i la participació de la ciutadania en matèria de salut pública mitjançant estàndards d'etiquetatge i disseny.
Per la seva banda, la Unió Europea es presenta a la cita amb una idea clara: "L'única forma eficaç d'abordar la contaminació per plàstics i el seu impacte transfronterer a escala mundial és abordar les diferents fases del cicle de vida del plàstic". Abans de la trobada a Ginebra, fonts comunitàries havien advertit que la majoria dels plàstics tenen una vida útil mort curta, i que precisament aquesta mena de plàstics (com els envasos) són els més problemàtics. El bloc comunitari també considera problemàtiques les altes taxes de reciclatge de plàstic en general, així com la disseminació de microplàstics i els seus efectes en la salut o el medi ambient. Per això, des de Brussel·les aposten per mesures preventives com eliminar progressivament els productes de plàstic problemàtics i establir valors límit per a les substàncies químiques preocupants en determinats productes. Tot plegat, sense oblidar-se del procés posterior ni de la gestió de residus. El que és clar és que l'actual enfocament fragmentat i de mesures nacionals és "insuficient", motiu pel qual cal enfrontar aquest problema "a escala mundial" amb una "acció global urgent".