Aquest dijous 15 de gener fa 25 anys de la creació de la Wikipedia, fundada en 2001 per Jimmy Wales i Larry Sanguer com un projecte col·laboratiu i gratuït que, després de 25 anys d’història, ha passat de ser qüestionada pel món acadèmic a ser reconeguda com un bé públic global. Amb més de 66 milions d’articles en la seva edició en anglès i presència en 342 idiomes, avui dia és reconeguda com la font més gran de coneixement col·laboratiu accessible i gratuït. Així i tot, fa un quart de segle, la seva arribada va suposar una revolució amb l’accés al coneixement en introduir un model col·laboratiu obert, on qualsevol podia editar continguts, trencant el paradigma de les enciclopèdies tradicionals tancades i expertes, el que va generar una gran polèmica entre els acadèmics, que qüestionaven la seva fiabilitat. Ningú qüestiona avui que l’enciclopèdia en línia és un bé públic digital reconegut, amb milions d’edicions voluntàries i un impacte en l’accés al coneixement humà global, obert, lliure i gratuït. La Wikipedia ha passat d’enemiga del coneixement a aliada, i les aportacions de docents i investigadors ajuden a millorar els articles, i els continguts. La versió catalana, coneguda com a Viquipèdia, es va posar en marxa dos mesos després, el 16 de març del 2001, i va ser la tercera edició després de l’anglès i l’alemany, i la segona a tenir articles, després de l’anglesa. Actualment, compta amb 787.255 entrades, cosa que la situa en el lloc 20 entre totes les edicions de la Wikipedia pel nombre d’articles, destacant especialment per la seva alta qualitat, on ocupa el quart lloc mundial.
La versió catalana de l’enciclopèdia en línia ocupa aquesta vintena posició en nombre d’articles, en un rànquing que encapçala l’anglès, amb més de 7 milions (7.121.447) d'entrades i que, curiosament, en la segona posició té una llengua minoritària com el cebuà -idioma que es parla principalment a Filipines, a l'illa de Cebú- i que, tot i que només té 192 usuaris actius, compta amb més de 6 milions d’articles publicats gràcies a la intervenció massiva d’un bot anomenat Lsjbot. El català és superat per altres llengües, com l’alemany, el francès, el suec, l’holandès, l’Espanyol, el rus, l’italià, el polonès, l’àrab egipci, el xinès, el japonès, el vietnamita, l’àrab, el waray, o el persa, però supera d'altres de nombre de parlants similar, com és el cas del serbi, el búlgar, el finès o l'armeni. En el rànquing de totes les llengües, la Viquipèdia en català se situa entre la cinquantena entre les que necessiten menys parlants per generar cada entrada, amb una ràtio d’uns nou parlants per article. La superen llengües com l'àrab, el castellà, el suec, el noruec i el finès. Ara bé, el català es presenta més actiu en proporció del nombre de parlants que d'altres com el francès, l'italià, l'anglès o el rus.
La primera entrada en la Viquipèdia va ser Àbac', un article sobre l'instrument de càlcul, la primera que sovint es troba també als diccionaris convencionals per ordre alfabètic. La llengua catalana ha registrat al llarg del temps 36 milions d'edicions al contingut, per part del més de mig milió d'usuaris amb què compta. Amb tot, són 2.100 els que col·laboren activament en l'actualitat, i 26 d'ells són administradors.
D’altra banda, segons destaca l’ACN, el català és la quarta llengua amb una puntuació més alta en extensió dels 10.000 articles considerats clau, aquells que la Viquipèdia creu que totes les versions haurien de tenir. El català té 0 articles pendents i una puntuació de 94,53 sobre 100 en el rànquing que valora quants dels 10.000 articles considerats imprescindibles té cada llengua i pondera els publicats en funció de la seva extensió. Així, la versió catalana de l’enciclopèdia en línia és l'única que ara mateix compta amb totes les entrades d'aquest grup d'imprescindibles. El projecte col·laboratiu ha establert al llarg dels anys un llistat de 10.000 articles bàsics, que qualsevol versió hauria de tenir, entre els quals, personatges catalans, com Antoni Gaudí, Salvador Dalí o Joan Miró, i indrets com la ciutat de Barcelona o la Sagrada Família. Segons ha comprovat l'ACN, en vigílies del 25è aniversari de la iniciativa, la versió catalana és l'única que ara mateix té els 10.000 articles. Fonts de la Viquipèdia afegeixen que la xifra és viva i sol fluctuar, ja que de vegades altres versions també arriben a la fita o el català pot perdre momentàniament aquesta condició.
Amb dades de la mateixa organització, el conjunt de versions van registrar més de 300.000 milions de lectures de pàgines l'any passat, un 2,3% més que el 2024. D'aquesta xifra, un 0,2% és contingut en català, que se situa lleugerament per sobre dels 50 milions de lectures de pàgines mensuals, entre humans i bots. Per països dels usuaris, Espanya se situa el primer del rànquing, amb el 16% del total. Durant el 2025, els usuaris de parla catalana van fer un total de 2,2 milions d'edicions.