A Catalunya el 22% de la població pateix obesitat, una malaltia que cada cop afecta més persones i que molts consideren l’autèntica epidèmia del nostre segle. És per això que la recerca científica ha bolcat molts esforços en mirar de trobar un tractament eficaç contra el sobrepès. Un dels estudis actuals que més promet és el que ha realitzat l’equip NeurObesity del Centre Singular de Recerca en Medicina Molecular i Malalties Cròniques, en què participen professionals de la Universitat de Santiago de Compostela, que té entre mans el desenvolupament d’una vacuna contra l’obesitat.
El principal repte és que el nou fàrmac ha d’entrar literalment a la ment dels pacients. La clau d'aquesta malaltia està al nostre cervell i més concretament a l’hipotàlem, l’encarregat de controlar el desig de gana i el metabolisme. El problema és que es difícil accedir-hi i fins al moment no s’havia trobat un mecanisme per fer-ho. Ara, els investigadors gallecs han desenvolupat un medicament que pot entrar-hi utilitzant com a vehicle unes nanopartícules naturals.
En concret, arriben a través de vesícules extracel·lulars, unes nanopartícules naturals prou petites per arribar al cervell, però prou grans perquè es puguin fer servir per transportar molècules que actuïn com a fàrmac. Aquestes nanomolècules porten un gen modificat que és el que arriba al cervell i inhibeix l'acció de la proteïna AMPK, vinculada a l'obesitat. “Quan s'inhibeix fa que gastis més energia i es cremi més greix”, apunten els investigadors a l’estudi publicat a la revista Nature Metabolism.
Els assajos fins ara
De moment, aquest medicament ja ha aconseguit revertir el sobrepès en ratolins molt obesos i fer que, tot i que segueixin ingerint greixos, perdin pes. A més, el fàrmac no causa efectes secundaris, com sí ho fan els tractaments actuals. Per tot això, segons expliquen els experts, aquesta vacuna ofereix un horitzó prometedor per a un possible ús clínic en humans. En aquests moments, encara ha de passar per diverses fases perquè s'aprovi el seu ús, com ara un assaig clínic, abans no arribi a les nostres vides. Però tot i això, els investigadors apunten que podria no trigar en arribar.