Cada cop hi ha més malalties mentals susceptibles d’acabar en una incapacitat permanent reconeguda. Aquest és el cas d’una teleoperadora, de 45 anys, a qui una jutgessa de Barcelona  li ha concedit la incapacitat permanent absoluta “per no poder desenvolupar cap treball” perquè pateix un Trastorn Obsessiu Compulsiu (TOC)  greu i crònic, a més de patir un trastorn de tics i depressió.  La treballadora va haver de presentar una demanda al jutjat perquè l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) no li donava cap grau d’incapacitat en assegurar que “no li causava cap limitació per treballar”.

En la resolució, la  magistrada del jutjat Social número 7 de Barcelona  atén la reclamació de la treballadora, en la demanda presentada per l’advocada Jéssica Cid de Campmany Abogados, contra la negativa de l’INSS d’aprovar-li cap incapacitat. La jutgessa considera que les patologies que pateix  “han estat provades” pels informes mèdics aportats i  que aquestes li dificulten dur qualsevol activitat laboral. Per això, en la sentència, del novembre passat, la jutgessa li concedeix la incapacitació absoluta permanent. A més, com la seva base reguladora és molt baixa (351 euros), es recull que cobrarà la pensió mínima  aprovada per l’Estat espanyol, que és d’uns 700 euros.

 

Malalties mentals

En la sentència, es relata tot l’historial clínic  i de tractament d’aquesta treballadora, de la qual s’explica que des de la infància tenia alguns tics i que a partir dels 22 anys el seu estat ha anat empitjorant. “L’actora està en tractament des del 2019 a l’Hospital Bellvitge i el Trastorn Obsessiu Compulsiu li impedeix dur a terme activitats laborals, inclús en entorns protegits, tot i haver-ho intentat reiteradament; i  presenta clínica depressiva i ansiosa reactiva”, recull la sentència. I s’hi afegeix: “En l’actualitat, ha empitjorat i ocupa el temps més gran diari en la realització de rituals i de l’ansietat psicofísica que acompanya als pensaments intrusos, que ha provocat un deteriorament del seu funcionalisme sociofamiliar i laborals, i necessita ajuda de la família per ocupar-se de la cura dels seus fills.”

 Davant  aquest quadre patològic, detallat en recents informes mèdics, del 2020 i 2021,  en què no es constata cap millora, la magistrada no dubte en concedir-li la  incapacitat per treballar “amb dedicació, atenció i  diligència”, que -recorda- són els mínims exigibles en una activitat laboral, perquè  té unes “patologies greus i cròniques”.

 

Des del despatx d’advocats Campmany,  que ha defensat el cas de la teleoperadora, s’afirma que el TOC (Trastorn Obsessiu Compulsiu), la depressió i el trastorn bipolar “són ara bastant freqüents en les sol·licituds d'incapacitat a la Seguretat Social”. Amb el TOC, als advocats els “sorprèn” que “no s'està considerant prou invalidant, quan ho és si és greu”. També expliquen que la malaltia mental “és secundària”, és a dir, derivada per exemple de malalties com la fibromiàlgia, “però no per això és menys important”.

Això no obstant, el que succeeix en aquests casos, lamenten des de Campmany Abogados,  és que moltes vegades cal anar a judici “perquè l'INSS no reconeix que són limitants”. Detallen que passa molt amb “el trastorn depressiu major”, que és comú que vingui denegada perquè “el tribunal mèdic al·lega que pot haver-hi una millora, o que només són episodis, o que és una depressió més lleu”. No obstant això, sostenen que la jurisprudència ha dictat que el trastorn depressiu major és causa d'incapacitat absoluta. “Els jutges solen ser justos” en aquests casos si amb informes de la sanitat pública es demostra que és una depressió major, precisen. Els professionals també aclareixen que “no costa més”, aconseguir una incapacitat permanent per una malaltia mental que per una malaltia física.

D'altra banda, els jutjats Socials de Barcelona han resolt que el contagi per la covid-19 són motiu de malaltia laboral.

 

Foto principal: Els jutjats Socials de Barcelona, a la Ciutat de la Justícia / Sergi Alcàzar