L'Hospital Vall d'Hebron ha fet història en completar el primer trasplantament d'òrgans entre dues persones amb VIH a Espanya, una intervenció pionera que ha estat possible després que l'any passat s'aixequés una prohibició que havia estat vigent durant gairebé quatre dècades. El receptor i el donant, dues persones de mitjana edat que han preferit mantenir l'anonimat, evolucionen favorablement després d'un trasplantament de ronyó de donant viu realitzat amb cirurgia robòtica. L'operació converteix Espanya en un dels pocs països europeus que permeten aquest tipus d'intervencions i, segons els responsables del centre, representa molt més que un èxit mèdic. "És un pas més per desestigmatitzar el VIH", ha resumit el coordinador dels programes de Donació i Trasplantaments de Vall d'Hebron, Albert Sandiumenge. L’equip mèdic de l’hospital barceloní que ha intervingut en aquest procés (format pels doctors Francesc Josep Moreso, Enric Trilla, Albert Sandiumenge i Jordi Navarro) ha explicat aquest divendres, en una roda de premsa, que tant el receptor com el donant es troben en bon estat de salut després de la intervenció i que no han patit problemes per les combinacions de la medicació necessària després de rebre un trasplantament -immunodepressors per evitar el rebuig del nou ronyó- i la pauta de tractament antiretroviral habitual pel VIH.
🧑⚕️Dr. Albert Salazar, gerent de l'Hospital Universitari #VallHebron:
— Vall d'Hebron (@vallhebron) July 24, 2026
"El 1981 vam ser el primer hospital de l'Estat a diagnosticar un pacient amb VIH. Ara, 45 anys després, fem el primer trasplantament de l'Estat entre dues persones amb VIH". pic.twitter.com/ambRXAAOfR
El final d'una prohibició de 38 anys
Fins al 2025, una ordre ministerial aprovada el 1987 impedia que una persona amb VIH pogués donar un òrgan a una altra persona també infectada pel virus. La normativa responia al coneixement científic de l'època, quan el VIH era una malaltia gairebé sempre mortal i els tractaments eren inexistents. La situació, però, ha canviat radicalment. Els tractaments antiretrovirals han convertit el VIH en una malaltia crònica controlable. Les persones amb una càrrega viral indetectable tenen una esperança de vida molt similar a la de la resta de la població i, a més, no transmeten el virus.
Aquest canvi de paradigma va portar el govern espanyol a derogar la prohibició el 2025. Pocs mesos després, es va aprovar un protocol estatal que regula aquests trasplantaments amb totes les garanties de seguretat. Vall d'Hebron ha estat el primer hospital de l’Estat espanyol a portar-lo a la pràctica. La directora de l'Organització Nacional de Trasplantaments (ONT), Beatriz Domínguez-Gil, ha subratllat que el canvi legal fa efectiu "el dret de les persones amb infecció per VIH a ser donants d'òrgans si així ho desitgen".
El receptor necessitava un nou ronyó a causa d'una glomerulonefritis crònica, una malaltia no relacionada amb el VIH. El donant era una persona coneguda pel pacient i complia tots els requisits mèdics exigits. Els especialistes expliquen que el fet que tots dos tinguessin VIH no va modificar el procediment quirúrgic habitual. La intervenció, que va durar prop de quatre hores, es va fer amb cirurgia robòtica, una tècnica menys invasiva que redueix el risc d'infeccions, accelera la recuperació i disminueix les complicacions postoperatòries.
Una oportunitat per reduir les llistes d'espera
L'avenç té també una repercussió directa sobre el sistema de trasplantaments. Cada any, una cinquantena de persones amb VIH esperen un òrgan a Espanya: una trentena necessiten un ronyó, una quinzena un fetge i la resta un cor, un pulmó o un pàncrees. Permetre que les persones amb VIH també puguin ser donants amplia el nombre potencial d'òrgans disponibles i pot contribuir a reduir les llistes d'espera.
Malgrat els enormes avenços científics, els dos protagonistes de la intervenció han preferit mantenir-se en l'anonimat. Per als especialistes, aquesta decisió és una prova que l'estigma associat al VIH continua molt present. "L'anonimat explica que encara existeix estigma", ha lamentat l'infectòleg Jordi Navarro.
Precisament per això, els responsables de Vall d'Hebron consideren que aquest primer trasplantament va més enllà de l'àmbit sanitari. No només demostra que aquest tipus d'intervencions són segures, sinó que contribueix a normalitzar la realitat de les persones que conviuen amb el virus.
No és la primera vegada que l'hospital barceloní protagonitza una fita relacionada amb el VIH. El seu gerent, Albert Salazar, ha recordat que el 1981 Vall d'Hebron va ser el primer centre de l'Estat a diagnosticar un pacient amb aquest virus. Quaranta-cinc anys després, torna a marcar un abans i un després amb un trasplantament que simbolitza fins a quin punt han canviat la medicina i la manera d'entendre la infecció.