Dades preocupants per a la llengua catalana també a Andorra. Aquest any 2026, el petit estat pirinenc, l'únic del món on el català és la llengua oficial, ha registrat un retrocés en l'ús d'aquesta llengua com a llengua habitual per als seus ciutadans, i ja gairebé empata amb el nombre de persones que diuen usar la llengua castellana com a habitual quan es relacionen amb altres persones. Segons un comunicat emès pel govern d'Andorra, l'última enquesta de Coneixements i usos lingüístics de la població d'Andorra, que s'ha presentat aquest dilluns, indica que un 55,9% dels andorrans diuen fer servir el català de forma habitual quan es relacionen amb altres persones, mentre que per a un 55% aquesta llengua és el castellà. La dada suposa un retrocés de gairebé 8 punts, ja que a l'última enquesta duta a terme el 2022, el català era la primera llengua per a un 63,7% dels enquestats i només el 48,6% optava pel castellà.
Pel que fa a la llengua inicial o materna, el 46,9% de la població adulta diu que té el castellà com a llengua materna, seguida del català amb un 38,9%, en tercer lloc, el portuguès (12,8%), i per darrere se situen el francès (8,4%) i l'anglès (3,5%). Tanmateix, el nombre de persones que consideren el català com a llengua pròpia supera al de les persones que diuen que la seva llengua pròpia és el castellà. Prop del 47% dels andorrans senten el català com la seva llengua pròpia, mentre que aquesta xifra baixa fins al 43,7% quan es tracta del castellà. El portuguès és la llengua pròpia del 10,2% dels enquestats i el francès ho és del 5,7%.
Els canvis demogràfics en són els causants
L'estudi, elaborat per Andorra Recerca + Innovació per encàrrec del Servei de Política Lingüística, analitza els hàbits lingüístics de la població resident de més de 14 anys, amb una mostra formada per 752 persones i un treball de camp elaborat entre el 4 i el 19 de juny de 2026. Segons ha explicat la ministra de Cultura, Mònica Bonell, durant la presentació dels resultats de l'enquesta, les dades reflecteixen els canvis demogràfics que viu el Principat, amb un increment de la població resident no nacional castellanoparlant. En aquest sentit, l'estudi assenyala que "augmenta de manera significativa el percentatge de persones d'altres nacionalitats residents al país, especialment castellanoparlants (sobretot d'origen sud-americà)".
En aquest sentit, les dades sobre la configuració de la població objecte d'estudi, és a dir, els andorrans majors de 14 anys, retrocedeix del 43,9% al 41,1% els que tenen la nacionalitat andorrana, i també retrocedeix del 27,1% al 25,2% els que tenen nacionalitat espanyola des de l'any 2021. En canvi, augmenten en més de sis punts el nombre de persones que tenen una nacionalitat que no sigui ni catalana, ni espanyola, ni francesa ni portuguesa, fins al 18,3%. Bonell ha indicat que els resultats els empenyen a continuar treballant per garantir l'ús de la llengua pròpia i oficial i s'ha mostrat convençuda que amb els anys es podran veure els fruits de l'aplicació de la nova llei de la llengua pròpia i oficial d'Andorra, que té com a objectiu "canviar les tendències d'ús predominant del castellà".
Més andorrans situen com a propi el català que el castellà
El 46,8% dels enquestats identifiquen el català com a llengua pròpia, vuit punts per sobre dels que el tenen com a llengua inicial (38,9%); el 43,7% identifiquen el castellà com a propi, tres punts menys dels que el tenen com a llengua materna (46,9%). El 10,2% identifiquen com a propi el portuguès (12,8% el tenen com a llengua inicial), mentre que el 5,7% citen el francès (8,4% el tenen com a llengua inicial) i l'1,3% l'anglès (3,5% l'identifiquen com a materna). Pel que fa a l'indicador de coneixement de la llengua catalana, l'estudi dibuixa un "decreixement" respecte a l'última onada, i es manté el castellà com a llengua que més coneix la població.
El català és conegut amb un 7,9 de mitjana a una escala de 0 a 10. En el cas del castellà el resultat és de 9,4 mentre que l'anglès se situa en tercer lloc com a llengua més coneguda, seguida del francès i el portuguès. Les dades també apunten que el castellà és la llengua més utilitzada a casa (38,8%), seguida del català amb un 31,9%, mentre que el català és la llengua preferent de transmissió de pares a fills, amb un 56,7%, 12 punts per sobre del castellà. En el cas de la llengua de relació amb els amics, el castellà se situa en primer lloc (38,2%), seguida del català (34,7%), el portuguès (3,3%) i el francès (1,8%), mentre que el 2022 el català se situava en primer lloc (41,4%) i el castellà en segon (30,7%).
Malgrat aquesta evolució en l'àmbit social, el català continua sent la llengua més utilitzada a la feina en les relacions externes (és a dir d’atenció a l’usuari), amb un 48,1%, 23 punts per davant del castellà, que, en canvi, supera en només sis dècimes al català en les relacions internes (és a dir entre treballadors). Així mateix, l'ús del català en el tracte amb els ciutadans ha experimentat un creixement notable en diferents àmbits, inclosa la mateixa Administració. Des del Departament de Política Lingüística atribueixen aquest increment als primers passos de la nova Llei de la llengua pròpia i oficial, com també a un augment de la consciència en el món laboral sobre el caràcter d'oficialitat d'aquesta llengua al Principat.
Quan s'analitzen conjuntament els entorns familiar i social, el català encapçala les xifres d'ús amb un 45,3%, seguit de prop pel castellà, amb un 41,4%. A més distància se situen el francès (4,9%), l'anglès (4,3%) i el portuguès (3%), dades que consoliden la dinàmica observada en els estudis sociolingüístics precedents, segons indica el Ministeri.