Les urbanitzacions són al punt de mira pels incendis, després que els focs hagin posat en perill els veïns de les Cabanyes, en el foc de les Gavarres; de les Garrigues, en el de l'Anoia; i del Farell, en el de Sentmenat. Aquesta mena de nuclis urbans en entorns forestals són especialment vulnerables als incendis, motiu pel qual hi ha un seguit de mesures de prevenció i preparació que s'han de seguir, com ara deixar lliure de vegetació els voltants de les edificacions. Es tracta de les franges de protecció perimetral, que han d'envoltar les urbanitzacions i han d'estar lliures de vegetació seca, i amb els arbres podats i aclarits. Però tant la situació dels boscos en els últims anys com l'augment de la calor per la crisi climàtica fan que hagi augmentat la virulència de les flames, i que ara ens preguntem si cal canviar les franges de protecció.
Aquesta mena de franges han de tenir una amplada de 25 metres com a mínim, i han de ser una zona de baixa combustibilitat, que no cremi amb facilitat i que presenti un estrat arbustiu moderat per evitar la propagació del foc, segons la guia publicada pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) l'any 2022. En conversa a ElNacional.cat, l'expert Guillem Canaleta, tècnic de l'Àrea de Paisatges i Societats Resilients de la Fundació Pau Costa —centrada en la prevenció i la gestió d'incendis forestals—, posa l'accent en el fet que aquests 25 metres d'amplada són "com a mínim" i que poden ser més. De fet, recorda que ja fa temps que els incendis poden superar aquesta distància, com el del 2022 al Pont de Vilomara (Bages), que va passar per sobre de la franja de protecció de la urbanització River Park. Si arriben focs de seixanta metres, doncs amb franges de 25 "no n'hi ha prou".
Urbanització a urbanització
En aquest context, hi ha experts aposten per augmentar l'amplada mínima i, fins i tot, duplicar-la. Però Canaleta va més enllà i diu que "posar un estàndard no és el més eficient". És a dir, que fixar unes franges de, per exemple, 50 o 100 metres per a tots els nuclis urbans és poc factible, ja que cadascun té unes característiques diferents i s'hi dedicarien un excés de recursos que deixarien de destinar-se a altres actuacions més importants. "S'ha de fer un estudi urbanització a urbanització", defensa, i aleshores establir si a un lloc calen franges de 60 metres i a d'altres n'hi ha prou amb franges de 20 metres.
Ara bé, el problema ja no és si els 25 metres són suficients o no, sinó que hi ha moltes urbanitzacions en les quals directament ni en tenen. En altres, que no les mantenen. En la guia del CREAF s'explica que al cap d'un any o dos ja s'assoleixen valors de vegetació superiors als llindars màxims establerts per la normativa, de manera que cal fer una nova actuació. No és només obrir franges, també cal tenir en compte el manteniment. Els costos no deixen de pujar.
Qui se n'ha de fer càrrec?
El tècnic de la Fundació Pau Costa recorda que la franja l'ha de fer el propietari de l'edificació, però també apunta que no obrir-ne o no mantenir-les és "inviable", motiu pel qual els ajuntaments en són responsables subsidiaris i que, un cop feta l'actuació, després poden passar la factura. El dubte sorgeix quan la urbanització en qüestió és il·legal i, per tant, no paga impostos. Aleshores, el consistori ha de pagar? És just? "Des del punt de vista de protecció civil, s'ha de protegir el ciutadà, independentment que la urbanització sigui legal o il·legal", considera.
Ara bé, Canaleta opina que tampoc no es tracta de discutir qui paga o qui deixa de pagar, sinó que és una cosa que implica tothom. L'ajuntament, per exemple, pot tirar endavant ordenances municipals per a noves construccions i evitar que hi hagi més urbanitzacions il·legals. "És un fenomen de fa dècades, n'hi ha moltes que no hi haurien de ser. Però tampoc no faràs fora la gent que hi viu", reflexiona l'expert. Pel que fa als veïns, haurien de substituir les tanques de materials tan inflamables com el bruc, o canviar els pins per alzines. De la mateixa manera, les persones que viuen en urbanitzacions han d'estar preparades i tenir més cultura de l'autoprotecció, per tal d'evitar situacions com les de les Gavarres. "La prevenció ha d'incloure tant ajuntament com veïns", conclou.
Imatge principal: la urbanització de les Garrigues, afectada per l'incendi de l'Anoia / ACN