Els amics, les classes, les trobades al bar de la facultat, els treballs, les festes… L'activitat universitària té moltes facetes que acaben marcant la vida diària de milers d'estudiants. Però, què passa quan aquesta experiència es converteix en virtual? Ara aquesta és la realitat dels universitaris catalans, que han vist com aquest any el coronavirus els expulsava de les aules.
En aquesta segona onada de la pandèmia les facultats mantenen tancades les classes presencials des del 14 d’octubre. El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya va dictar en aquell moment dues setmanes de docència en línia, que s’han anat prorrogant. Des d'aleshores, les aules dels centres universitaris catalans han restat buides. Només hi ha hagut classe presencial per a les avaluacions i per activitats pràctiques.
El nou curs universitari s’havia iniciat seguint un model híbrid. Es basava en la divisió de les classes, la meitat dels alumnes assistia presencialment a l’aula, mentre que la resta seguia la docència en streaming des de casa. Aquesta alternativa no va durar ni un mes, les restriccions sanitàries les van fer impossibles. A partir d'aquí, totes les activitats docents, tret de les pràctiques, van adoptar un format virtual.
Estudiants universitaris, seguint la classe a distància / Europa Press
Malgrat que altres sectors s'han anat reobrint, a dia d’avui ja són moltes les universitats que han confirmat als seus alumnes que la docència es mantindrà no presencial fins al final del primer semestre. Mentrestant, damunt del semestre vinent es projecta una espessa ombra d'incertesa.
Igualtat de condicions
Davant d'aquesta situació, s'ha estès entre els universitaris un sentiment d’apatia i cansament. Molts d’ells tenien clar des del primer moment que les mesures es prorrogarien, que no seria cosa de quinze dies. “Tenint en compte que es van anul·lar extraescolars i moltes altres activitats, era improbable que reobrissin les facultats”, explica Ànnia Mulero, estudiant de Comunicació i Indústries Culturals de la Universitat de Barcelona, que admet que des que se’ls va comunicar el tancament de les aules ja imaginaven que n'hi havia per temps.
Una altra sensació palpable és la impotència. El primer confinament va deixar al descobert la falta d’igualtat de condicions. No tots els alumnes disposen d’un ordinador propi, una bona connexió a Internet o un espai adequat on concentrar-se. Així ho explica Àlex de Ramón, estudiant de Traducció i Interpretació a la Universitat Pompeu Fabra, que considera que la universitat és un lloc que ofereix "igualtat de condicions" per treballar. "A casa, no hi ha igualtat d’oportunitats per aprendre, cadascú té una situació diferent”, adverteix.
Estudiants de primer
Els estudiants de primer apareixen com els més damnificats per aquesta situació. Sense haver disposat d'un contacte previ amb la universitat ni haver tingut oportunitat de construir una xarxa d'amics i companys, la desconnexió és molt més gran. Martí Giralt, estudiant de primer curs de Ciències Polítiques a la Universitat de Girona, admet que és gairebé impossible fer amics si només veus els seus noms, o en alguns casos tot just les seves inicials a la classe online. “Estem a novembre, i no conec ningú de la meva classe”, es lamenta aquest estudiant que reconeix que aquesta situació li ha impedit també “poder viure tot el que va lligat a la vida universitària”.
No només són els estudiants qui discrepen de les restriccions imposades. També des del professorat s'ha mostrat preocupació. Joan Julibert, periodista i professor de la Facultat de Filologia i Comunicació de la Universitat de Barcelona, va llançar un senyal d'alarma a través de Twitter el mes d'octubre, quan es va dictar de nou el tancament de les aules, i va advertir que “la universitat és un servei essencial”. "A aquestes edats la socialització és essencial en la construcció de la identitat”, advertia.
Salut proposarà que es tornin a fer totes les classes universitàries online. Una vegada més s'oblida que tb la universitat és servei essencial, i que a aquestes edats la socialització és essencial en la construcció de la identitat. @GrauCIC_UB @FilComUB @UniBarcelona
— Joan Julibert (@julibert_joan) October 11, 2020
Els últims a tornar
Des dels centres universitaris, s’ha fet una inversió per adoptar les mesures higienicosanitàries i els protocols de seguretat pertinents, però amb el tancament, aquest esforç ha resultat inútil. Segons el pla de reobertura de la Generalitat, fins al quart i últim tram les universitats no podran tornar a recuperar la docència presencial.
Sota el lema de Les aules són segures, grups d'estudiants han reivindicat en els darrers mesos que els seus espais estan preparats i adaptats perquè es puguin fer classes amb normalitat. “No ens traiem en cap moment la mascareta i ens posem gel hidroalcohòlic cada cop que sortim de l’aula”, assegura Laura, estudiant de Turisme a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ella és una de les alumnes que des de principi de curs apostava per la presencialitat i assegura que els grups bombolla sí que funcionen perquè ja eren molt reduïts.
El risc de la mobilitat
Tanmateix, els experts argumenten que hi ha un factor molt difícil de controlar: L’entrada i la sortida dels estudiants. “El problema és que si tens trenta o quaranta aules que comencen a la mateixa hora, per molt segurs que estiguin a dins, la mobilitat és el risc” apunta Victòria Girona, directora general d’Universitats de la Generalitat de Catalunya.
Fins després de Nadal
Davant d’aquestes mesures i la demanda dels universitaris, la directora declara que s’està tenint en compte la petició dels estudiants, però que les dades sanitàries de la pandèmia no són prou bones com per reobrir les facultats. “Estem demanant obrir una mica més, però segur que fins després de Nadal no tindrem una situació de presencialitat similar al setembre”, assenyala. La previsió, per tant, és que els alumnes no tornaran a les aules fins l'any que ve.
No seria motiu de rebaixa
Aquesta situació ha atiat un altre debat entre els estudiants. L’inici del curs havia estat marcat per la rebaixa del trenta per cent de les taxes universitàries, després de repetides reivindicacions en aquest sentit, que fins i tot va donar peu a una Iniciativa Legislativa Popular al Parlament. Amb motiu de la docència en línia, alguns estudiants han tornat a demanar una nova rebaixa, però des dels centres no es planteja aquesta possibilitat.
Victòria Girona assegura que una nova rebaixa de taxes hauria d’anar acompanyada d’un augment del finançament públic, però que el motiu seria aliè la pandèmia. Argumenta que “encara que d’una altra manera, s’està cobrint la formació a les universitats” i valora positivament l’efectivitat de la docència virtual.
Qualitat de l’ensenyament
Tot i admetre que hi ha activitats que requerixen la presencialitat i que cal mantenir-les, la directora d'Universitats considera que l'aprenentatge en línia no ha de perjudicar la qualitat de la formació i que la gran majoria d'eines per treballar de manera virtual funcionen satisfactòriament.
Admet, però, que la falta de socialització dels estudiants constitueix un problema i assenyala el sentiment d’angoixa i solitud que s’ha donat entre molts dels universitaris pel fet de no poder relacionar-se entre ells, en especial entre els estudiants de primer.
Estudiant seguint les classes de manera online / Laura Playà
Crear vincles
Els psicòlegs mostren especial preocupació per l'efecte d'aquest sistema de treball. Asseguren que a nivell tècnic, la docència virtual és viable, però l'impacte resulta més complex, atès que des del març passat, les facultats s'han convertit en píxels i els estudiants es relacionen a través del campus virtual.
Segons Alba Cunill Gartmann, experta en psicologia, psicomotricitat i teràpia familiar sistèmica, aquesta situació “afecta la salut mental, perquè els universitaris també necessiten crear vincles socials per poder estar sans”.
Aquesta doctora que treballa des de la psicomotricitat racional, una branca de la psicologia que analitza com les emocions queden representades en l'àmbit corporal, adverteix que “el nou dia a dia dels universitaris és passar-se sis hores asseguts davant d'una pantalla, sense interactuar físicament amb ningú", la qual cosa provoca un impacte psicològic negatiu i sentiments de depressió i angoixa. “Les universitats han passat de ser un espai social a un mer lloc d’aprenentatge”, argumenta, a més d'assenyalar una sensació d'oblit dels estudiants en constatar que el tancament continua mentre altres sectors es van reobrint.
Viure la universitat
Els docents universitaris també han detectat aquest efecte. Olga Pedregosa, professora de la Facultat d’Educació i Ciències Humanes i adjunta al vicerectorat d’ordenació acadèmica de la Universitat de Vic, explica que “hi ha un cert cansament de l’alumnat per l’activitat en línia”, que ha derivat en situacions d'estrès i angoixa. A aquest centre, segons apunta Pedregosa, s'ha traduït en “un increment del 20% de la demanda dels serveis específics d’orientació pedagògica i d’atenció a l’alumnat”.
També el professor de psicologia i vicerector de la Universitat de Girona, Josep Maria Serra, admet que la pròrroga del tancament no té en compte la impossibilitat de viure plenament el què significa anar a la universitat. “La vida universitària és molt important, i és una pena que això es perdi”, adverteix.
La vida de la universitat tal com era entesa fins ara, forma part d'un món en suspens. Mentre altres sectors econòmics i socials van recuperant les activitats que s'havien interromput, a la universitat les pantalles han substituït les aules, la interacció és totalment virtual i els estudiants se senten cansats, angoixats o desemparats a causa del que consideren com a poca consideració del Govern.
Reportatge elaborat per Joana Andreu, Maria Mora, Carla Playà, Margarita Galdo, Marta Humanes, Sandra Viñals, Laia Sardà, Laura Casadevall i Míriam Romero del Grau CIC de la UB.
A la imatge principal, una aula de la Universitat de Barcelona buida / ElNacional