La Unitat Central de Segrestos i Extorsions (UCSE) de la Comissaria General d’Investigació Criminal dels Mossos d’Esquadra és la unitat més reactiva dels investigadors de la policia catalana. Han assumit un negoci complicat i que demana activacions urgents per poder salvar vides. Des del 2006, quan es va crear, i fins ara, els integrants —avui dia una quinzena— han creat una metodologia de treball emmirallant-se en altres unitats d’aquest tipus d’arreu del món, amb l’FBI com un dels referents, i s’han especialitzat en tres branques molt concretes: la investigació i resolució de segrestos, la investigació d’extorsions i la negociació en incidents crítics amb perill per a terceres persones.
El sergent De la Rosa, cap d’aquesta unitat central, ens rep, acompanyat de dos dels seus caporals, al despatx d’Ègara, la seu central dels Mossos d’Esquadra, a Sabadell. És l’equip mínim de treball —tres agents— que tenen per a incidents crítics, quan s’han de desplegar per tot el país per col·laborar amb els agents del territori per negociar quan hi ha persones atrinxerades, amb armes de foc, ostatges o amb intencions de fer volar un edifici. Avui serà De la Rosa qui farà de “negociador primari” amb ElNacional.cat per explicar els secrets d’aquesta unitat policial d’investigadors i negociadors, que sovint treballen en situacions límit.
Objectiu: salvar vides
“Som dels pocs investigadors que poden salvar una vida”, assegura el sergent De la Rosa. Té raó. Quan els investigadors especialistes en homicidis arriben a l’escenari del crim, aconseguiran esbrinar qui ha matat la víctima, però no li podran tornar la vida. Els investigadors d’agressions sexuals podran posar el violador entre reixes, però la indemnitat sexual de la víctima no la podran recuperar. Ells, els encarregats d’investigar segrestos, poden evitar la mort d’una persona si aconsegueixen alliberar la víctima. És l’objectiu dels agents d’aquesta unitat.
Aquest 2023 han investigat cinc segrestos a Catalunya. Alguns d’ells, coneguts; d'altres, que encara no s’han tancat i que se segueixen investigant. Quan les persones que tenen retingudes altres persones demanen alguna cosa a canvi d'alliberar-les, siguin diners o altres compensacions, es tracta, tècnicament, d’un segrest, i és competència d’aquesta unitat.
Si bé l’objectiu és alliberar la víctima i salvar-li la vida, la seva feina no s’acaba aquí. Cal detenir els autors i dur a terme una investigació que serveixi, davant del jutge, per acreditar els fets i poder-los condemnar. En alguns casos, calen mesos per descobrir totes les persones implicades en el segrest i poder arribar a saber qui havia ordenat segrestar la víctima. És el gruix de la feina d’investigació que fan la quinzena d’agents de la UCSE dels Mossos.
Més incidents crítics que mai
Un d’aquests cinc segrestos que van investigar l’any 2023 és un que va arrencar com un incident crític amb persones retingudes en un pis, al barri de Sarrià de Barcelona. Uns ciutadans xinesos, vinguts des de Madrid, estaven retinguts en un pis del número 39 del carrer d’Amigó. Els segrestadors els reclamaven el pagament d’uns diners i els amenaçaven amb armes de foc.
Es van desplegar, juntament amb el Grup Especial d’Intervenció (GEI), per intentar negociar amb ells, en el que és una altra de les especialitats d’aquesta unitat: intentar resoldre, negociant amb els atrinxerats, una solució sense ús de la violència. No sempre és possible, però ho intenten fins al darrer moment, quan ja és impossible i el risc supera l’oportunitat i cal que el GEI —o la Brimo o l’ARRO— facin l’assalt per resoldre l’incident amb l'ús de la força.
La UCSE treballa 24 hores, fent guàrdies, per estar sempre disponible, amb el menor temps de resposta possible, i poder desplaçar-se a qualsevol punt de Catalunya per donar suport quan hi ha persones atrinxerades amb armes de foc o ostatges. Els agents sempre es desplacen amb un material indispensable: un equip que permet comunicar-se i enregistrar la negociació. Però tampoc no es descuiden una motxilla amb una eina que també es pot arribar a fer servir, un megàfon. La comunicació, la conversa, parlar i escoltar, són les eines més importants que tenen aquests agents per intentar dissuadir els delinqüents. S’hi suma també una feina —paral·lela— d’investigació en temps rècord, que permet als negociadors, el primari, el que parla directament amb l’objectiu, i també a l’equip que l’envolta, disposar de més informació. Una anàlisi exprés de qui és i què pot haver portat l’atrinxerat a fer una cosa així. Un repàs de fonts obertes i d’informació policial i mèdica que ajudi els negociadors a encaminar la conversa cap al millor final sense trets ni ferits.
Aquestes activacions per col·laborar en incidents crítics s’intercalen en la vida normal de la unitat. Els agents poden estar fent vigilàncies o fent escoltes en la investigació d’un segrest i s’han d’activar per negociar amb una persona atrinxerada en un pis amb una pistola. Una polivalència, la d’aquesta unitat, que els darrers mesos s’ha aguditzat. Cada cops hi ha més incidents d’aquesta mena amb persones amb armes de foc —no sempre relacionades amb la delinqüència, també amb persones que tenen les armes per caçar o competició— i que s’intenta, amb els negociadors, evitar una confrontació armada per evitar danys col·laterals.
Pedagogia per negociar
Quan l’equip de negociadors de la UCSE arriba a l'indret de l’incident s’integren al centre de comandament i es posen a les ordres del cap del dispositiu, que és qui el lidera i decidirà si fa ús o no de l’estratègia que puguin plantejar els homes i dones del sergent De la Rosa. “Som una eina més, un servei més. Tenim TEDAX, Canina, el GEI i també els negociadors; el comandament decidirà i nosaltres els assessorarem i farem tot el que faci falta”, assegura. No són màgics; no sempre la negociació funciona. Un dels caporals recorda que a Canyelles, al Garraf, durant una negociació, un home que estava atrinxerat en una casa va obrir foc contra els negociadors, que per sort no van resultar ferits.
Els comandaments de les comissaries del territori cada cop més són coneixedors que la policia catalana disposa d’aquests especialistes i els activen en incidents d’aquest tipus. El mateix sergent també explica que el mateix Grup Especial d’Intervenció (GEI) demana que els negociadors de l’UCSE esgotin totes les possibilitats abans d’intervenir. Si el GEI entra, hi ha intercanvi de trets i l’objectiu ha de ser abatut, moralment, i sobretot judicialment, saber que s’ha fet tot el possible per negociar i que s’ha actuat de manera proporcional a l’amenaça que suposava l’objectiu, dona més seguretat als operadors del Grup Especial d’Intervenció.
“Molts cops només necessiten algú que els pregunti què passa o si volen sortir”, assegura el sergent. L’activació de recursos policials posa èmfasi en assegurar la zona i evitar mals majors, però asseguren que fan pedagogia per fer entendre de la necessitat de parlar, sempre que sigui possible, amb les persones que protagonitzen aquesta mena d’incidents. “S'han donat casos d'arribar a l'indret de l'incident i demanar a l’atrinxerat si volia lliurar-se i que ens contesti que sí. No el vam desmuntar ni el vam haver de portar al nostre terreny, només li vam preguntar si volia deixar el ganivet i sortir”, detalla De la Rosa. Un dels caporals de la unitat també recorda un home que es va enfilar al terrat de la presó Model de Barcelona. Quan van arribar els negociadors van preguntar-li què volia, i era una petició que el centre penitenciari podia assumir, i va baixar sense més ni més.
Quan la negociació s’esgota, però, sigui pel perill real d’acció violenta de l’objectiu o per la impossibilitat de mantenir contacte amb la persona atrinxerada, no hi ha més remei que l’actuació de les unitats d’intervenció, sigui el GEI, que normalment es desplega en aquests casos, quan hi ha armes de foc, sigui la Brimo i l’ARRO, que també tenen coneixements i preparació tècnica per fer assalts per neutralitzar persones atrinxerades. Si l’incident acaba malament, la frustració no es contempla en aquesta unitat. Demà, que segur que hi haurà demà, anirà millor.
Segrestos més bruts, menys denunciats
L’any 2023 només s’han denunciat cinc segrestos a Catalunya, un fet estrany, asseguren des de la Unitat Central de Segrestos i Extorsions dels Mossos. De la Rosa, que ha enfocat la seva carrera i algunes investigacions teòriques a aquest tipus de delictes, explica que amb els anys han detectat un canvi en els segrestos que es registren a Catalunya. Si fa anys es detectaven segrestos entre grups criminals dedicats a la droga molt professionals, ara mateix el nou paradigma del narcotràfic de marihuana també ha canviat el tipus de segrestos que es detecten al nostre país.
Conflictes entre bandes —algunes d’elles de baixa estofa—, d’arribats al negoci, que acaben amb segrestos com un a l’Anoia, on dos espavilats van intentar robar la marihuana d’uns altres que havien organitzat una cooperativa, i que va acabar amb un dels que va intentar robar la droga retingut, agredit i demanant diners per al rescat a la dona; tot molt matusser. Els Mossos els van caçar a tots. No tenien cap mania a parlar per telèfon, sense cap mesura d’autoprotecció, i també feien imatges de com torturaven el segrestat. Abans, els narcos que recorda De la Rosa eren molt més professionals: ni parlaven per telèfon ni feien fotos amb els mòbils.
Però si s’ha disparat aquest tipus de delinqüència associada al tràfic de marihuana a Catalunya —que ha esdevingut el primer país d’exportació d’aquesta droga— i només s’han registrat cinc segrestos aquest 2023 passat, alguna cosa de la teoria de De la Rosa falla. Però el sergent ho té tot estudiat. Hi ha una important xifra negra que evita que els Mossos arribin a ser coneixedors de la totalitat dels delictes. “Només denuncien quan s’ho veuen magre; si poden pagar o poden ells mateixos alliberar l’ostatge, ja no denuncien”, explica. Saben perfectament que la policia els ajudarà a recuperar la víctima amb vida, però també saben que són policies, i que si tenen negocis bruts també els investigaran. I també acabaran detinguts. Només truquen a la policia quan no tenen cap més remei.
Made in USA
El mètode de la UCSE de De la Rosa beu dels negociadors americans, els que més l’han desenvolupat arran dels conflictes que han hagut d’anar afrontant al llarg de la història i del fatal desenllaç d'alguns casos mediàtics, que els va obligar a repensar com tractar aquesta mena d’incidents crítics abans de fer ús de la força dels grups especials d’intervenció. La literatura i el cinema ho expliquen, gairebé al detall, però la metodologia que apliquen els negociadors dels Mossos es basa en la teoria d’aquestes unitats especials de l'FBI i també en l’experiència acumulada a Catalunya, que no és poca.