La mort del papa Francesc, ocorreguda aquest Dilluns de Pasqua a les 07:35, ha provocat una onada de reaccions arreu del món. Més enllà de la pèrdua del líder espiritual i màxim representant de l’Església, el seu adeu té implicacions polítiques significatives en l'àmbit internacional. El pontífex argentí ha estat una figura influent en temes com la pau, la justícia social, el canvi climàtic i el diàleg interreligiós. La seva absència deixa un buit en l’escena global, especialment en un moment de tensions creixents a territoris com Ucraïna o la Franja de Gaza. A banda de reformar l’Església, el Sant Pare s’havia pronunciat sobre molts dels conflictes que assolen el planeta a hores d’ara i en molts d’ells havia ofert la mediació del Vaticà per mantenir la pau, una de les seves principals lluites.

El Papa va ser un dels principals artífexs i mediador, juntament amb el Canadà, del diàleg secret entre els Estats Units i Cuba que va desembocar en l'anunci del restabliment de relacions diplomàtiques el 17 de desembre del 2014, després de més de 50 anys de ruptura. De fet, el setembre del 2015, Francesc, que va viatjar als dos països, era el tercer papa que visitava l'illa caribenya i el primer que veia una bandera nord-americana onejant a l'ambaixada dels Estats Units acabada d'inaugurar a Cuba. El Pontífex també va gaudir d’un paper significatiu en l'històric acord aconseguit entre el govern colombià de Juan Manuel Santos i les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) anunciat el 23 de setembre de 2015, just després d’acabar el seu primer viatge a Cuba, des d’on es va negociar l’acord.

Mediació a Ucraïna

Pel que fa a conflictes recents, el papa Francesc ha intervingut en la guerra d’Ucraïna fent crides a la fi de les hostilitats i oferint la mediació del Vaticà. El 25 de febrer del 2022, un dia després de l’inici de la invasió russa, el Sant Pare va desplaçar-se a l'ambaixada del Kremlin davant del Vaticà, un fet sense precedents, per dialogar amb el representant diplomàtic rus d’aleshores i expressar-li la seva disposició a mantenir una via de diàleg davant l'atac. Més tard, el 8 de març, la Santa Seu reafirmava a Rússia la seva voluntat per posar-se al servei de la pau a Ucraïna, segons confirmava el director de l'Oficina de Premsa d’aquell moment, Matteo Bruni. En aquest sentit, el Pontífex va enviar dos cardenals a la zona del conflicte, el polonès Konrad Krajewsky i el txec Michale Czerny.

Quan van complir-se 100 dies de l’esclat de la guerra, Francesc va demanar que les dues parts implicades s’esforcessin a mantenir “veritables negociacions” i acostar-se a un “alto el foc i una solució sostenible”. El Papa fins i tot va mediar per facilitar l'intercanvi de presoners entre Rússia i Ucraïna, segons va manifestar ell mateix a una trobada que va mantenir amb jesuïtes durant un viatge al Kazakhstan. Quan només faltaven dos dies pel primer aniversari de la invasió russa, el Pontífex va dir: “Faig una crida a tots els que tenen autoritat sobre les nacions perquè s'impliquin al final del conflicte, es comprometin a un alto el foc i s'iniciïn negociacions de pau”.

En el context africà, on la presència del Vaticà ha estat creixent, el Papa va intervenir personalment en l'impuls de les negociacions de pau en el conflicte ètnic entre comunitats al Sudan del Sud, iniciat el 2013, dos anys després de la seva independència, i en què han mort centenars de milers de sudanesos. La influència del Pontífex al conflicte va arribar fins al punt que el 12 de gener del 2020 va signar-se a Roma la declaració de pau. Abans, però, una imatge de Francesc va fer la volta al món quan aquest va agenollar-se per besar els peus dels líders enfrontats, instant el president sud-sudanès, Salva Kiir Mayardit, i l'opositor Riek Macharel, a esforçar-se per acabar amb l’acarnissament ètnic.

El transcurs dels esdeveniments dels últims anys ha situat la Franja de Gaza com un dels escenaris més devastadors del planeta i el papa Francesc va ser una de les veus que va mantenir una posició ferma i constant davant la tragèdia. Des de l’inici de la guerra entre Israel i Hamàs l’octubre del 2023, el Pontífex va condemnar reiteradament la violència, va exigir un alto el foc immediat i va demanar l’alliberament dels ostatges israelians, així com l’entrada urgent d’ajuda humanitària per a una població palestina empobrida i afamada. En la seva darrera aparició pública, durant el missatge de Pasqua d’aquest diumenge, Francesc va demanar que “cessi el foc a Gaza, que s'alliberin els ostatges i es presti ajuda a la gent". "Em sento proper al patiment dels cristians a Palestina i a Israel, així com a tot el poble israelià i a tot el poble palestí", va dir.

La seva implicació no es va limitar a les paraules públiques: durant els darrers 18 mesos de vida, el Papa va trucar cada nit a l’única església catòlica de Gaza per oferir consol i pregària als fidels atrapats sota els bombardejos. Aquest gest el va convertir en una figura venerada entre la petita comunitat cristiana de la Franja, que el recorda com un “pare espiritual” i un “sant de Gaza”. A més, el novembre del 2024, Francesc va demanar que la comunitat internacional investigués si la campanya militar israeliana podia ser considerada un genocidi, una declaració que va tensar encara més les relacions entre el Vaticà i l’Estat d’Israel. De fet, Benjamin Netanyahu ha estat un dels pocs dirigents que no ha expressat el seu condol per la mort del Papa. Amb la seva mort, desapareix una de les poques autoritats morals que denunciava amb claredat la destrucció a Gaza i defensava, sense ambigüitats, la necessitat d’una solució de dos estats com a única via per a la pau.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!