El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) decidirà el pròxim dilluns 23 de març si revisa la seva sentència, del novembre passat, en la qual avalava la presó preventiva dictada pel Tribunal Suprem al líder d’ERC, Oriol Junqueras, i als llavors diputats de Junts, Jordi Turull i Jordi Sànchez per haver liderat el procés d’independència. En una nota publicada aquest dilluns, i segons ha avançat l’ACN, la institució amb seu a Estrasburg informa que un panell de cinc jutges es pronunciarà de nou sobre la presó preventiva dels tres líders independentistes, després que aquests sol·licitessin una revisió del seu cas. Si els magistrats del TEDH desestimen la petició, el posicionament del tribunal d'Estrasburg serà ferm. En cas que la petició s'accepti, la decisió passarà a ser revisada per la Gran Sala del tribunal.
En la primera resolució, el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va concloure que el Tribunal Suprem no va vulnerar pas els drets a la llibertat, a la llibertat d’expressió i a unes eleccions lliures de Jordi Turull, Oriol Junqueras i Jordi Sànchez, per dictar el seu empresonament preventiu pel cas de l’1-O i privar-los de participar en les eleccions catalanes del desembre del 2017, on eren candidats i van sortir escollits. En concret, el tribunal assegurava que les denúncies dels polítics catalans "no són prou homogènies" per concloure que la seva presó preventiva "perseguia un objectiu inconfessat vers ells", a més d'insistir que no eren a la presó per la seva ideologia; és a dir no eren presos polítics, com reiteren els independentistes.
“En risc la unitat d'Espanya”
El TEDH va fer seu el discurs de l'Estat espanyol que les autoritats judicials dictessin les seves presons provisionals perquè "pretenien la ruptura estructural amb l'Estat, posant en perill valors fonamentals com la sobirania nacional o la unitat de la nació espanyola". Aquest raonament va sorprendre els juristes catalans perquè amb aquest posicionament el tribunal va prioritzar un Estat enfront dels drets dels ciutadans, i els denunciants, a través dels seus advocats —Jordi Pina, en nom de Turull i Sànchez, i Andreu Van den Eynde, de Junqueras— van demanar la revisió de la primera sentència.
El TEDH hi exposava que els partits de Junts i ERC, als quals pertanyen els demandants, "no ha estat objecte de restriccions, sinó que aquests van poder presentar les seves llistes a les eleccions del 21 de desembre de 2017 i, al final de la votació, la coalició entre les diferents forces independentistes ha proposat diversos candidats a la presidència de la Generalitat. I, el 14 de maig de 2018, el candidat del partit Junts per Catalunya, Quim Torra, va ser investit president de la Generalitat".
Drets polítics vulnerats
El líder d’ERC, Oriol Junqueras, va denunciar l'Estat espanyol perquè el Suprem li va impedir assistir a la sessió constitutiva del Parlament i a la sessió d’investidura del president de la Generalitat. El republicà denunciava que es va vulnerar el seu dret a exercir el seu mandat com a diputat i a expressar la seva opinió com a membre del Parlament escollit democràticament.
L’actual secretari general de Junts, Jordi Turull, també va denunciar al TEDH la vulneració del dret a la llibertat, a la representació política i un abús de dret per part de les autoritats espanyoles pel seu empresonament preventiu com a encausat pel referèndum independentista de l'1 d'octubre del 2017.
Finalment, l'expresident de l'ANC, Jordi Sànchez, i número dos de Junts en les eleccions del 2017, al·legava a Estrasburg que es va violar el seu dret a participar en aquella campanya, assistir al Parlament i a la investidura. En el seu cas se li va denegar la petició per anar als actes electorals, parlar amb els mitjans des de la presó. A més, mentre estava en presó preventiva, se’l va proposar dues vegades com a candidat a la presidència, però el Tribunal Suprem les va denegar tant el 17 d’abril com el 18 de juny del 2018.
L'alt tribunal espanyol va rectificar posteriorment quan presos polítics de Junts i ERC van obtenir l'acta al Congrés dels Diputats. Només se'ls va deixar sortir de la presó per assumir l'acta. Després de tres anys a la presó per la condemna de sedició, el govern espanyol del PSOE els va indultar de la pena de presó, no la d'inhabilitació a càrrec polític. El Suprem, ara, manté la seva radicalitat i no els aplica l'amnistia en la inhabilitació, posicionament que s'espera que rectifiqui amb la resolució del Tribunal de Justícia de la UE (TJUE), encara sense data de publicació.