Els tsunamis al Mediterrani són una possibilitat infravalorada, segons un estudi internacional liderat per l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) de Barcelona i la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA). En revelar la ubicació exacta del límit entre les plaques tectòniques Europea i Africana (ubicat a la regió del mar d'Alborán), el treball avalua la seva potencial capacitat de produir grans terratrèmols. Uns terratrèmols que poden desencadenar tsunamis devastadors a la costa. Però abans de res, recordem que el mar d'Alborán s'estén des de l'estret de Gibraltar fins al cap de Gata (Almeria).
L'article, publicat a la revista Nature Communications, defineix per primer cop la complexa geometria d'aquest sistema de falles actives i relata com s'han mogut durant els últims cinc milions d'anys. Així mateix, demostra que el mateix sistema ha absorbit gairebé tota la deformació del xoc de plaques a la regió del mar d'Alborán. És a dir, que a la fi s'ha pogut estudiar "l'estructura profunda d'aquestes falles i quantificar la deformació que acumulen". Així ho explica l'autora principal de l'estudi, Laura Gómez de la Peña (ICM-CSIC), que afegeix que "els resultats mostren que es tracta d'un dels sistemes de falles més importants de la regió i que ha anat absorbint la major part de la deformació causada amb la col·lisió de les plaques Eurasiàtica i Africana".
La zona ha estat àmpliament estudiada des dels anys setanta, però ha sigut ara quan s'han aconseguit dades prou bones per entendre la tectònica del subsol del mar d'Alborán. És així com s'ha pogut detallar amb cura un sistema de falles actives que s'estén al llarg de 300 quilòmetres i que s'ha convertit en el sistema de falles actives més rellevant respecte de l'acumulació de deformació de la península Ibèrica. Fins al moment, es desconeixia tant si la regió tenia falles actives de grans dimensions com la ubicació exacta del límit tectònic on xoquen les plaques Europea i Africana, coneixements clau per avaluar el risc sísmic i de tsunamis als quals s'exposen les zones costaneres del Mediterrani occidental. En altres paraules, els estudis disponibles fins ara infravaloraven el risc sísmic i de tsunamis d'aquestes grans falles.
Un altre article elaborat pel mateix grup d'experts i publicat a la revista Marine Geology ja aprofundia en el potencial tsunamigènic d'aquest límit de plaques, tot suggerint que pot ser més gran del que es creia. I és que els estudis anteriors no consideraven aquestes grans falles a causa de la manca de dades, per la qual cosa el risc s'havia infravalorat. "Aquests estudis són una primera valoració del potencial sísmic i de tsunamis d'aquestes grans falles que fins ara desconeixíem pràcticament al complet i que han de ser minuciosament avaluades en estudis futurs", conclou Gómez de la Peña.