Quan algú pensa en tsunamis potser se'ls imagina al sud-est asiàtic. Aquesta preconcepció hauria de tenir els dies comptats. La Unesco ha dit que la possibilitat d'un tsunami a Europa és real i ja no és qüestió de si podria passar o no sinó quan es produirà. Així doncs, l'organització de les Nacions Unides ha subratllat que els perills dels tsunamis se subestimen a les regions costaneres on normalment no passen, però es preveu que el nivell del mar podria continuar augmentant. L'organització va anunciar a principis d'aquest any que hi havia cinc comunitats en risc al Mediterrani que s'unirien als 40 pobles i ciutats "preparats per a tsunamis" existents en 21 països. La intenció és la d'intentar garantir que els residents d'aquests municipis sàpiguen què fer en cas de tsunami. 

En aquest sentit, tal com recull una informació del portal Unilad, s'espera que totes les comunitats en risc tinguin el coneixement adquirit el 2030, amb Marsella i Canes (França), Alexandria (Egipte), Istanbul (Turquia) i Chipiona (Espanya) com a últimes protagonistes. Es creu que aquestes ciutats i les que ja formen part del projecte de formació de la Unesco tenen el 100% de possibilitats de patir una onada de més d'un metre en els pròxims 30 anys. 

L'objectiu és saber quan passaran els tsunamis 

L'expert principal en tsunamis de la Unesco, Bernardo Aliaga, s'ha referit a anteriors tsunamis a l'oceà Índic i el Japó: "Els tsunamis de 2004 i 2011 van ser un toc d'atenció. Hem recorregut un llarg camí des del 2004. Estem més segurs avui, però cal més preparació i millorar, hem d'assegurar-nos que els visitants i les comunitats entenguin les advertències". 

En aquest sentit, Aliaga destaca que s'ha treballat per establir 12 centres d'alerta de tsunamis que cobreixen la major part de l'oceà, incloent-ne cinc al Mediterrani, Atlàntic nord-oriental, Grècia, Turquia, Itàlia, França i Portugal. Així, ha exposat que creu que "el risc de tsunami se subestima a la majoria d'àrees, incloent-hi el Mediterrani. Els esdeveniments no són molt freqüents i el risc no es tradueix d'una generació a una altra". Segons l'expert, cal transmetre el missatge. "Al Mediterrani, no hi ha dubtes al respecte: no és si es produiran, és quant".

Aliaga està d'acord en el fet que advertir ajuda a salvar vides, però que no són la part completa de la pel·lícula i ha afegit que "la segona part és la preparació de la comunitat: com es comporten i reaccionen les persones. Això té un camí per recórrer". 

Preparats per establir senyals d'evacuació i plans per advertir turistes

Les autoritats d'Alexandria, Istanbul, Marsella, Canes i Chipiona estan ajudant les comunitats a estar més preparades mitjançant l'establiment de senyals d'evacuació, procediments i plans per advertir els turistes. Aliaga ha explicat que els residents tenen "20 minuts com a màxim" abans que arribi la primera onada d'un tsunami local. "La segona onada és més gran i arriba 40 minuts després de la primera", ha destacat. "Encara tens la possibilitat d'escapar-ne".

L'objectiu és que aquests municipis i ciutats estiguin sota el paraigua de preparació per a tsunamis. I la voluntat no és altra que formar i informar d'aquí al 2030. 

 

Imatge principal: un tsunami / Unsplash