"'Faena' de dues orelles amb petició de cua al toro 'Curioso' núm. 94, de pes 539 kgs, nascut el febrer de 2010 ramaderia Garcigrande Feria de San Juan de Badajoz, dia 22 de juny de 2014". Aquest és el text que el torero Miguel Ángel Perera pretenia inscriure al registre de la propietat intel·lectual com a creació artística, intenció que ha quedat denegada després de la sentència de la Sala civil del Tribunal Suprem que fixa que la 'faena' -execució d'una corrida- d'un torero no pot tenir propietat intel·lectual.

Segons la sentència, la 'faena' d'un torero no pot registrar-se com a obra objecte de propietat intel·lectual per entendre que en la mateixa no és possible identificar amb precisió i objectivitat en què consisteix la creació artística original del torero per reconèixer els drets d'exclusiva propis d'una obra de propietat intel·lectual.

 

 

La Sala afirma que, segons la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), el concepte d'obra suposa la concurrència de dos elements cumulatius: que ha d'existir un objecte original que constitueixi una creació intel·lectual pròpia del seu autor; i que la consideració d'obra es reserva als elements que expressen l'esmentada creació intel·lectual.

El tribunal considera que la creació intel·lectual (artística) hauria de quedar expressada de manera que pogués identificar-se amb prou precisió i objectivitat, encara que aquesta expressió no fos necessàriament permanent. "En la 'lídia' d'un toro no és possible aquesta identificació, perquè no es pot expressar de forma objectiva allò en què consistiria la creació artística del torero en fer una concreta feina, més enllà del sentiment que transmet als qui la presenciïn, per la bellesa de les formes generades en aquest context dramàtic", subratlla la Sala.

Rebutjat a Extremadura

Prèviament, el Registre de la Propietat Intel·lectual d'Extremadura va rebutjar la petició de Miguel Ángel Perera, que va presentar una demanda contra l'esmentada resolució denegatòria. El torero es basava que el toreig és un art i la feina d'un torero una manifestació artística, una obra d'art, així que creia procedent la inscripció de l'esmentada feina en tractar-se d'una creació artística original. La demanda va ser desestimada pel jutjat del Mercantil núm. 1 de Badajoz i per l'Audiència Provincial d'Extremadura que van entendre que la feina d'un torero manca de la condició de creació artística susceptible de protecció com a obra de propietat intel·lectual.

El Tribunal Suprem afirma que, sense minva de la consideració artística que pugui reconèixer-se a la feina d'un torero per part de crítics i aficionats, i dels sentiments que pugui generar en els qui la presencien, com reflecteix l'obra d'alguns poetes o pintors, perquè pugui ser protegida com a obra de propietat intel·lectual, en consideració a la finalitat d'aquesta protecció, ha de complir els requisits propis de l'obra ja esmentats.

Per a això, analitza sobre què es demana el reconeixement d'obra, en què consistiria la creació intel·lectual, i vaig sobrar què s'atribuirien a l'autor els drets morals i patrimonials consegüents.

Recorda que el torero aclareix en el seu recurs que no ho demana respecte dels passis, 'lances' o recursos per dominar al toro, siguin els ja coneguts o altres de nous que es poguessin "inventar", sinó respecte de la totalitat de la feina (des que surt el toro a l'arena fins que finalitza amb la seva mort), amb el capot, la 'muleta' i l'estocada. Tot això, segons la sentència, amb la singularitat que cada 'lidia' és irrepetible, necessàriament diferent de les anteriors feines que pogués haver fet aquest torero i de les que podria fer en el futur.

Expressió formal no identificable

La Sala explica que la creació intel·lectual atribuïble al torero, al seu talent creatiu personal, estaria en la interpretació del toro que li ha correspost en sort, en fer la feina, en la qual a més de la singularitat d'aquest toro, influiria molt la inspiració i l'estat anímic del torero. Aquesta creació, segons la sentència, hauria de plasmar-se en una expressió formal original, que en aquest cas podria arribar a ser la seqüència de moviments, dels passis realitzats pel torero, que per ser originals haurien de respondre a opcions lliures i creatives, o a una combinació d'opcions amb un reflex estètic que projecti la seva personalitat. A més, agrega que, en qualsevol cas, aquesta expressió formal original hauria de poder ser identificable amb precisió i objectivitat.

La Sala indica que és aquí on, en aplicació de la doctrina del TJUE, exposada primer en la sentència de 13 de novembre de 2018 (C-310/17), Levola Hengelo, i reiterada després en la sentència de 12 de setembre de 2019 (C-683/17), Cofemel, radica el principal escull perquè pugui reconèixer-se la lídia del toro la consideració d'obra objecte de propietat intel·lectual.

En la seva sentència, el tribunal es refereix a l'equiparació que es fa en el recurs de la lídia d'un toro a una coreografia, que en l'actualitat sí que s'inclou al llistat d'obres objecte de propietat intel·lectual, en la lletra c) de l'art. 10.1 LPI. En aquest sentit, afirma que en la coreografia és possible, mitjançant la notació, identificar amb precisió i objectivitat els moviments i formes de la dansa en què consisteix la creació original de l'autor, respecte de la qual es demana la protecció com a obra de propietat intel·lectual. "Aquesta identificació precisa i objectiva, a més de facilitar que es pugui reproduir novament, permet identificar en què consisteix la creació, tant a terceres persones com a les autoritats encarregades de la protecció de les obres de propietat intel·lectual".

Tanmateix, "no passa el mateix en la feina d'un torero, en la que més enllà dels concrets passis, 'lances' i 'suertes', respecte dels quals no es pot pretendre l'exclusiva, resulta molt difícil identificar de forma objectiva en què consistiria la creació artística original amb la finalitat de reconèixer-li els drets d'exclusiva propis d'una obra de propietat intel·lectual".

No d'Europa a les subvencions

La sentència arriba mesos després que el Parlament Europeu rebutgés les subvencions a les "granges de bestiar boví" destinades a "corrides de toros". La cambra ja va defensar el 2015 la supressió d'aquests ajuts, cosa que contrasta amb la decisió a la tardor del govern de la Comunitat de Madrid de regar amb 4,5 milions en subvencions els ramaders de toros de lídia.

 

Imatge principal: Una corrida de toros en una imatge d'arxiu / Efe