Un georadar ha descobert una trama urbana d'una ciutat ibera abandonada aproximadament l'any 200 aC que està enterrada a Banyeres del Penedès i que ocupa una superfície aproximada de 2,5 hectàrees. La ciutat s'ha descobert en el marc d'un programa científic que duen a terme la Universitat de Barcelona (UB) i l'Ajuntament de Banyeres del Penedès i els primers resultats s'han presentat aquesta tarda en el palauet del segle XVIII Heretat Sabartés, situat a Banyeres, a uns 500 metres al nord de la nova ciutat ibera.

Els professors Joan Sanmartí i Jaume Noguera, de la UB, i María Carmen Belarte (Institut Català d'Arqueologia Clàssica) han liderat el projecte que ha descobert una població d'una importància comparable a la d'Ullastret, el nucli urbà dels ibers més gran descobert fins ara a Catalunya.

Els arqueòlegs han explicat que els resultats de la prospecció geofísica, realitzada per l'empresa SOT Prospecció Arqueològica i dirigida per Roger Sala, "revelen bona part d'una ciutat amb una estructura viària bastant regular formada per uns carrers aproximadament paral·leles i amples, i creuades perpendicularment per unes vies més estretes".

De moment, s'han identificat uns 200 recintes, amb places, edificis singulars, muralles, torres i un gran fossat en la que, segons sembla, va ser la gran ciutat de la tribu ibèrica de cesetans oriental. Els cesetans vivien a la zona que s'estén entre el massís de Garraf i Balaguer, i que tenien el seu gran capital a Kesse, l'actual Tarragona.

Unes excavacions dels anys 80 i 90 ja van apuntar la possible existència del gran assentament que ara ha descobert el georadar.

Els arqueòlegs han assegurat que la recollida de material ceràmic superficial i els antics treballs d'excavació indiquen que ja existia un nucli de població al segle VI aC, que va perdurar fins a al voltant de l'any 200 aC, quan va ser abandonat amb motiu de la Segona Guerra Púnica o les revoltes indígenes immediatament posteriors.

Dins del marc del programa, els investigadors tenen la intenció de fer aquest any una primera excavació, que serà un sondeig per comprovar els resultats a les zones de més difícil interpretació, i a continuació faran els treballs d'excavació en extensió.

El resultat del georadar "facilitarà enormement la tasca d'excavació, ja que permetrà gestionar i planificar els treballs, encara que cal tenir en compte que sempre hi ha elements que no estan clars", ha puntualitzat el professor Jaume Noguera.

L'alcalde de Banyeres del Penedès, Amadeu Benach, ha dit que l'ajuntament té previst adquirir els terrenys en els pròxims mesos i està fent els tràmits per poder començar les excavacions amb la universitat, sempre amb la intenció de divulgar i mostrar al públic el jaciment. Per a Benach, aquest "és un gran troballa, important no només per al nostre municipi, sinó per al conjunt de Catalunya".

La investigació sobre aquesta nova ciutat s'està portant a terme en el marc del projecte 'Caracterització dels assentaments urbans a la costa de la Iberia septentrional (segles VI-III aC)', finançat pel Ministeri d'Economia, Indústria i Competitivitat i el jaciment forma part del projecte d'investigació de la UB titulat 'El canvi sociocultural en la cesetans oriental durant la Protohistòria i l'època romana republicana'.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat