El Tibunal Suprem ha tornat a donar la raó a la Generalitat i confirma la nul·litat de la resolució de 14 de maig de 2013, del director general de Migracions del Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social, per la qual es va convocar la concessió de subvencions en l'àrea d'integració de persones immigrants, enquadrant-se en el concepte d'"assistència social". D'aquesta manera, el Suprem dóna la raó a la Generalitat, i confirma que té la competència exclusiva en aquest àmbit, desestimant el recurs plantejat per l'Advocacia de l'Estat.
El Suprem ha rebutjat amb aquesta decisió el recurs contra una sentència del 2014 del Tribunal Superior de Justícia de Madrid per part de l'Advocacia de l'Estat, que sostenia que s'estava davant d'actuacions pròpies de la política d'immigració, i que aquesta és competència exclusiva de l'Estat.
L'alt tribunal recorda que l'Ordre de 2012 que regulava les convocatòries d'aquest tipus de subvencions parlava de "programes que fomentin la integració sociolaboral, el retorn, el reagrupament laboral, els processos d'acollida i integració", accions dirigides a la població immigrant que encaixen en la competència autonòmica d'"assistència social". Segons el Suprem, aquesta és una competència exclusiva de les autonomies d'acord amb l'article 148.1.20 de la Constitució.
En la sentència, el Suprem recorda la jurisprudència del Tribunal Constitucional sobre la matèria, i diu que les ajudes per la integració dels immigrants són més pròpies de les polítiques socials, responsabilitat autonòmica, que de les polítiques d'immigració, competència estatal. També recorda que l'Estat pot regular aspectes centrals de les subvencions, com la finalitat, els beneficiaris o els requisits, però les autonomies les han de gestionar, tramitar, resoldre i pagar les subvencions.