Aquest estiu ha estat intens per als Bombers de la Generalitat, que han hagut de fer front a tres episodis crítics que han posat a prova l’organització i la seva capacitat de resposta. La simultaneïtat d’incendis, focs de propagació molt ràpida i episodis meteorològics adversos han marcat la campanya d’incendis forestals del 2025, que ha cremat moltes més hectàrees que durant la campanya d'estiu de l'any passat. El mes de juny va ser el mes dur, cremant, segons dades dels Bombers de la Generalitat, més de 1.090 hectàrees.
Precisament, el primer gran repte va arribar els dies 21 i 22 de juny, quan la simultaneïtat de focs arreu de Catalunya va tensionar el dispositiu d’extinció. L’incendi de Granyena de Segarra (Segarra), declarat dissabte 21, va arribar a propagar-se a 3 quilòmetres per hora, una velocitat per sobre de la capacitat d'extinció dels Bombers. L’endemà, al foc de Plandogau (Noguera), els Bombers van registrar una velocitat de propagació encara més elevada, de 4 quilòmetres per hora. Com si no n’hi hagués prou, les tempestes d'aquell diumenge van complicar el panorama: la caiguda de llamps i un esclafit van fer revifar l’incendi de Granyena. Aquell cap de setmana, els Bombers van haver de treballar en 98 incendis arreu del país, repartint recursos i garantint la cobertura a totes les comarques.
Tres morts en incendis a Catalunya
A finals de juny, el potencial dels incendis ja superava les 1.000 hectàrees cremades. I només començar el mes de juliol va arribar el segon episodi crític: l’incendi de Torrefeta i Florejacs (Segarra), que va tenir lloc l’1 de juliol. El foc va ser extremadament virulent: en les primeres hores, va propagar-se a una velocitat de 24 km/h i va generar un pirocúmul de 14 quilòmetres d’altura. Les turbulències generades per aquesta tempesta de foc van fer que l’evolució de les flames fos erràtica i molt difícil de controlar. Només quan el vent va amainar i la pluja va fer acte de presència, els Bombers van aconseguir estabilitzar-lo. L’incendi va tenir un balanç tràgic: dos pagesos de la zona hi van perdre la vida atrapats per les flames, que van arribar al vehicle 4x4 que conduïen. Pocs dies després, un episodi de pluges a la meitat nord del país —com la que va deixar 123 litres en quatre hores a Anglès el diumenge 6 de juliol— i un descens de les temperatures van ajudar a rebaixar el risc d’incendi. Tot i això, el sud de Catalunya va continuar en alerta i reposicionant sobre el terreny, segons el risc, els recursos extres de la temporada d'estiu. Va ser en aquest context que va començar el tercer episodi crític de l'estiu, l’incendi de Paüls (Baix Ebre), declarat el 7 de juliol, que va coincidir amb un altre foc més petit a Pinell de Solsonès (Solsonès). L'incendi de l'Ebre va fer necessari diversos dies de feina, en llocs de complicat accés, i amb les flames a tocar d'alguns municipis, que Protecció Civil va ordenar confinar. A més, malauradament, un membre del cos de Bombers, de l'equip EPAF, de suport forestal, va morir en un accident durant l'extinció.
Molts focs alhora compliquen l'estiu
La simultaneïtat de focs i les condicions meteorològiques adverses han fet d’aquest estiu un dels més exigents per als Bombers de la Generalitat en els darrers anys, confirmant que la campanya del 2025 ha estat marcada per episodis de màxima complexitat i amb l'aparició, ara ja del tot, dels coneguts com a incendis de sisena generació, que generen unes situacions molt perilloses, com els pirocúmuls, que obliguen a replegar els efectius en alguns moments per posar-los en zona segura per l'avenç ràpid i erràtic de les flames. Per fer-hi front, els Bombers, amb intel·ligència i anàlisi, s'han anticipat als moviments del foc per tal de col·locar de manera estratègica els vehicles d'extinció i poder fer front a les flames amb seguretat i planificar també confinaments dels municipis que es poden veure afectats pel foc i evitar ensurts i moviments innecessaris per carreteres i camins propers.
I no s'ha acabat. Tot i que la calor marxi i les pluges dels darrers dies poden haver remullat algunes zones del país, la sequera dels darrers anys segueix sent estructural i ha deixat un 28% dels arbres morts. Els Bombers alerten, i ja va passar l'any 2024, amb l'incendi a l'Empordà, que l’emergència climàtica ha desestacionalitzat el risc d’incendis forestals, els quals ja no es concentren només a l’estiu.