Investigadors del laboratori Uwicore, pertanyent al Departament d'Enginyeria de Comunicacions i al Centre I3E d'Investigació en Enginyeria de la Universitat Miguel Hernández (UMH) d'Elx, han demostrat que la coexistència entre els vehicles autònoms i els vehicles convencionals afectarà de forma important els efectes esperats de la conducció autònoma.

Tanmateix, l'estudi assenyala que fins que almenys un 15% dels vehicles siguin autònoms no es veurà un benefici en la fluïdesa del trànsit i en la capacitat de les autovies, si no es desenvolupen solucions que garanteixin una "coexistència eficaç" entre els dos tipus de vehicles, detalla la institució acadèmica en un comunicat.

Segons el director del grup, Javier Gozálvez, els vehicles del futur seran "més segurs i eficients" i es caracteritzaran per una connectivitat "més important i automatització". D'aquesta manera, la conducció autònoma permetrà, per exemple, la formació de 'platoons' o combois (coneguda com a 'platooning') en autovies o autopistes. Aquests combois són grups de vehicles que podran circular una distància curta sense que això suposi un risc per a la conducció.

Els beneficis de la conducció autònoma

Altres estudis ja han demostrat que la conducció autònoma pot augmentar la capacitat de les carreteres i reduir el consum de combustible. La investigació de l'UMH prova que, sense solucions eficaces per garantir la coexistència de vehicles autònoms i convencionals, el 'platooning' no augmentaria la capacitat de les autovies o autopistes (mesurada com a intensitat del trànsit en vehicles per quilòmetre) fins que almenys el 15% dels vehicles circulin de forma autònoma.

Això és a causa de l'impacte que l'execució de les maniobres dels vehicles autònoms pot tenir sobre el trànsit convencional i viceversa. Per exemple, una maniobra per a la formació d'un comboi pot implicar que vehicles convencionals propers hagin de reduir la seva velocitat perquè la maniobra pugui efectuar-se. D'altra banda, un vehicle convencional podria obstaculitzar o interferir una maniobra de trànsit de vehicles autònoms si, per exemple, les distàncies de seguretat entre vehicles no es respecten. De fet, les investigacions realitzades per l'UMH mostren que més d'un 50% de les maniobres de conducció autònoma poden arribar a no ser executades per problemes en la coexistència entre vehicles autònoms i convencionals.

L'estudi assenyala que assolir els beneficis esperats de la conducció autònoma requereix, per tant, solucions que permetin una coexistència eficaç i segura entre vehicles autònoms i convencionals.

Aquestes solucions i una introducció més important del vehicle autònom permetrien, segons Gozálvez, augmentar considerablement la capacitat de les carreteres, entre un 35% i un 40% en termes d'intensitat del trànsit als escenaris avaluats amb una penetració de vehicles autònoms del 50%.

Com introduir el vehicle autònom?

Actualment, els investigadors de l'UMH treballen en mesures per afavorir la introducció del vehicle autònom mitjançant l'aplicació de comunicacions sense fil V2X entre vehicles. Aquestes comunicacions permetran als vehicles intercanviar informació sobre les seves maniobres per coordinar-les amb vehicles propers i garantir no només la seva seguretat sinó també la fluïdesa del trànsit.

Aquestes investigacions s'han realitzat en el marc del projecte 'Predict' (Predicció i caracterització de trànsit amb dades de vehicles connectats i vehicles autònoms), finançat per la Direcció General de Trànsit (DGT).

En el projecte, els investigadors de l'UMH han desenvolupat també solucions d'intel·ligència artificial, basades en xarxes neuronals profundes per optimitzar les prediccions de l'estat del trànsit que utilitzen dades de sensors fixos --per exemple, espires-- i dades de vehicles connectats.