Fa una setmana que un equip de conservadors i restauradors patrimonials van començar a estudiar els ossos dels comtes d'Urgell a l'església del monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, situada a Os de Balaguer (Noguera). Després d'un primer estudi antropològic, aquest dimarts han pogut explicar tot el que ens revelen (fins al moment) les osseres dels comtes d'Urgell.
D'una banda, l'estudi antropològic de les restes encaixa amb la possibilitat que fossin les del comte Ermengol X, els seus pares Àlvar i Cecília de Foix, i el seu germà Àlvar II, vescomte d'Àger (segle XIII), tal com ja es pensava abans. Alguns indicis que es tenien a partir de la documentació històrica i que ara s'han confirmat és que s'han trobat els esquelets d'una dona i de tres homes: en tres dels esquelets s'ha pogut determinar que van perdre la vida entre els 30 i els 40 anys, mentre que en el darrer seria entre els 55 i els 65 per una malaltia pulmonar.
Els esquelets, en bon estat
Núria Armentano, investigadora del Museu d'Arqueologia de Catalunya, ha explicat que les restes localitzades en les dues osseres estaven barrejades i que, per tant, una de les primeres tasques ha estat la de separar-les per individus. Per fer-ho, s'han tingut en compte elements com la robustesa dels ossos, el color, la textura, la mida o la porositat. L'índex de preservació dels esquelets superava el 85%, tot i que el cos femení seria el que s'ha vist més afectat per precipitacions de sals minerals.
L'antropòloga també ha detallat que s'han trobat restes de fusta i zinc, les quals podrien correspondre a la primera caixa on es van guardar les restes un cop es van vendre els sepulcres originals que les contenien. També s'han localitzat pedres de mida petita, guix, petits fragments de tèxtil, sediments i ossos de fauna. Finalment, hi hauria algunes petites restes esquelètiques d'altres persones, que podrien estar relacionades amb el seu trasllat.
A l'espera de noves analítiques
Pel que fa als ossos que correspondrien al comte Ermengol X, Armentano ha assenyalat que s'han detectat porositats als extrems de les extremitats, cosa que podria ser compatible amb una malaltia pulmonar —segons la documentació, la causa de la seva mort estava vinculada a una tuberculosi—. Sobre l'esquelet d'Àlvar II, ha indicat que els ossos tenen unes incisions que correspondrien a “maniobres de descarnament i desarticulació d'un cos”. Al respecte, ha afegit que diverses fonts escrites recullen com aquestes pràctiques es feien quan un cavaller o un soldat moria lluny de casa —com seria el cas del vescomte d'Àger (que va perdre la vida a Sicília)—, amb la voluntat de poder retornar-ne els ossos.
En l'estudi també s'ha constatat que els esquelets dels homes mesuren més de 180 centímetres, un element que té un fort component genètic que els podria emparentar. A més, la investigadora ha atribuït aquest fet a una bona alimentació, fet que dona més pistes de cara a corroborar que les restes correspondrien als comtes. Finalment, ha conclòs que les “evidències” que relacionen les restes amb els coneixements històrics dels comtes d'Urgell faran avançar l'estudi amb noves analítiques. Una d'aquestes serà de datació radiocarbònica, per tal de situar-les cronològicament. Després, s'aprofundirà en la qüestió patològica i se'ls faran proves genètiques per determinar el parentiu entre els diversos cossos. També s'analitzaran els petits fragments de teixit tèxtil i es faran anàlisis d'isòtops per conèixer quina era la seva alimentació.
D'altra banda, la directora del Museu de la Noguera, Carme Alòs, ha dit que l'equip que ha participat en l'estudi “està absolutament exultant” i que els resultats d'aquesta primera anàlisi obren les portes a noves recerques. De la mateixa manera, ha detallat que la troballa implica començar altres línies d'investigació sobre la història de la Corona d'Aragó i ha destacat que és la primera vegada que s'observen “segons quines traces en un esquelet”. Finalment, ha agraït la col·laboració de totes les institucions implicades en el projecte.
El director del monestir de les Avellanes, Robert Porta, ha assegurat que tenia una “esperança elevada” en què l'estudi antropològic contribuiria a certificar allò que ja se sabia d'aquestes restes mitjançant la documentació. En aquest sentit, ha dit que el moviment dels ossos “està molt ben traçat”, sobretot entre els anys 1906 i 1967. Tot i això, ha reconegut que els resultats superen les seves “expectatives”, tenint en compte la seva concreció i claredat. Porta ha recordat que l'estudi de les restes forma part del projecte de reproducció del conjunt sepulcral dels comtes d'Urgell a l'església del monestir, que es va començar a gestar el 2016 després d'haver intentat recuperar els originals —actualment, al museu The Cloisters de Nova York—. Tot plegat, per dignificar el patrimoni i corregir el “maltractament” que van patir elements com els sepulcres en el passat, que van ser “poc valorats”.