Va ser aquest dijous quan el govern espanyol va decretar el confinament de tot l'aviram arreu de l'Estat per la grip aviària, per tal de prevenir i controlar els contagis. Tot, en mig d'un augment del risc d'entrada de la malaltia a la península Ibèrica en última setmana, ja que és el moment que moltes aus migratòries s'hi desplacen des del centre i el nord d'Europa per l'arribada de l'hivern. El fet és que, durant l'últim mes, s'ha incrementat "notablement" la xifra de focus de contagi tant en aviram i en aus silvestres en països de les regions esmentades —des del juliol, per exemple, 139 brots en granges avícoles europees. Així doncs, és hora de fer un recull de tot el cal saber de la pandèmia de grip aviària que amenaça Catalunya.
El confinament total d'aquest dijous ha arribat després que dilluns es decretessin unes primeres restriccions que afectaven 224 municipis a Catalunya (uns 1.200 a tot l'Estat) de zones considerades d'especial risc i vigilància, després de notificar-se catorze focus de la malaltia a l'Estat espanyol —la meitat dels quals a Castella i Lleó. És cert que encara no s'han detectat casos en aviram català, però sí que s'ha detectat grip aviària en un total de sis aus salvatges entre el 22 d'agost i l'11 de novembre: tres a Castelló d'Empúries, a l'Alt Empordà; dues al Baix Ebre, a Deltebre i a l'Ametlla de Mar; i una altra a la Garriga, al Vallès Oriental.
Origen de la crisi
Per començar, cal fer un breu apunt sobre què és la grip aviària: es tracta d'una malaltia infecciosa produïda principalment pel subtipus A(H5N1) del virus i que afecta sobretot les aus, tot i que pot arribar a infectar mamífers —fins i tot, humans. Fa gairebé trenta anys que es coneixen casos d'H5N1, però el que ens importa ara és el clade 2.3.4.4b, dominant des del 2020 i que s'ha estès a escala global. De fet, ha arribat fins a l'Antàrtida i l'any passat va provocar estralls en granges de vaques als Estats Units.
Ara, en els últims mesos, hi ha hagut un repunt a Europa, amb 139 brots en granges avícoles des del juliol, amb Alemanya al capdavant, i amb l'Estat espanyol amb 14 focus en explotacions. En el cas d'aus silvestres, hi ha 708 notificacions a la Unió Europea, amb Alemanya també com el país més afectat (306 caos), per davant de França. En el cas d'Espanya, n'hi ha 88, un registre "significativament alt" respecte d'altres temporades. Pel que fa a aus captives, hi ha 33 focus al bloc comunitari i cinc a l'Estat espanyol. Com ja hem esmentat, un dels problemes ara és que, amb l'arribada de l'hivern, les aus migratòries es desplaçaran des del centre i el nord d'Europa fins a la península Ibèrica, motiu pel qual s'ha decretat el confinament per evitar el contacte entre aviram i aus silvestres infectades.
L'impacte en vida quotidiana
Com que la grip aviària és tan contagiosa, la crisi ja ha obligat a sacrificar 2,5 milions de gallines a l'Estat espanyol per evitar l'expansió de la malaltia entre l'aviram, després de notificar-se catorze focus en granges avícoles. Tal massacre ha tingut un impacte important en les nostres vides, ja que ha fet pujar el preu dels ous, amb un increment del 22,5% interanual. Només a l'octubre, el producte ha vist com el seu preu escalava un 5,1%, d'acord amb les dades d'inflació de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) publicades aquest divendres. Així, és l'aliment bàsic que més s'ha encarit.
L'impacte l'ha reconegut el director general de Sanitat de la Producció Agroalimentària i Benestar Animal, Emilio García Duro, que ha explicat que els focus "han colpejat diverses granges de producció d'ous importants". "És un fenomen que està passant a tota la UE i lògicament ara mateix està influent més", ha indicat, tot i que espera que la pujada sigui "conjuntural". García Duro ha afegit que l'impacte també s'ha notat en l'exportació de productes avícoles, ja que són "innumerables" els països que han posat restriccions.
L'efecte de la grip en les persones
Tot i l'impacte en la nostra butxaca, la crisi no hauria de tenir un impacte directe en la nostra salut. El risc de contagi de grip aviària d'aus a humans és "molt baix" i "infreqüent", segons la Societat Espanyola d'Epidemiologia. De moment, no s'ha notificat cap contagi en persones ni a l'Estat espanyol ni a la resta de la UE des del 2020. Des del 2003 fins al 25 d'agost del 2025, només s'ha notificat 990 caos humans en 25 països d'arreu del món, amb 475 morts (letalitat del 48%). No s'ha descrit cap cas de transmissió d'humà a humà. Ara bé, el cas és diferent per als mamífers: només cal recordar el cas del ramat boví dels EUA, motiu pel qual és important que no s'estengui la malaltia.
La transmissió d'au a humà es pot produir si hi ha una exposició intensa i duradora, de manera que la majoria de la població no té risc de contagi —sí que en tenen les persones que treballin en explotacions avícoles. Encara més important, no ens hem de preocupar a l'hora de consumir ous o carn de pollastre, gràcies a les altes mesures de seguretat actuals a les granges. A més, partint de la base que cap au hauria d'arribar mai a la cadena alimentària, també és cert que el virus és molt sensible a les temperatures. És a dir, que la inactivació del virus està pràcticament garantida amb un tractament culinari molt bàsic.