Els resultats de l'informe encarregat pel Ministeri d'Agricultura per intentar establir l'origen del brot de pesta porcina africana (PPA) que es va detectar en porcs senglars a Cerdanyola del Vallès a finals de nombre passat descarten que el virus sortís de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA) i apunta la teoria del menjar contaminat. Torna, doncs, la 'teoria de l'entrepà', que apuntava que la contaminació per aquest virus s'hauria produït a través de menjar contaminat procedent de restes alimentàries humanes que es trobarien en el medi. Segons explica l'informe inicial del comitè científic, els resultats de la seqüenciació genètica del virus extrets dels animals infectats no ha permès establir "de manera directa" un origen geogràfic o epidemiològic concret del brot, però sí que ha permès definir "una firma genòmica diferencial" i descartar la relació amb focus documentats prèviament.
El document estableix que els resultats obtinguts "no mostren coincidència genètica" entre el virus detectat a Cerdanyola i els virus utilitzats en activitats experimentals de l'IRTA-CReSA, ni a nivell de marcadors parcials ni a escala del genoma complet. Aquestes conclusions coincideixen amb la posició de l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB), que el 30 de desembre passat va publicar els resultats del seu propi informe, encarregat pel Govern, on també descartava que la seqüenciació genòmica coincideixi amb les mostres amb què treballa l'Irta-CReSA.
El comitè científic per a assessorament en relació amb el brot de PPA va considerar "necessari" avaluar diferents escenaris "plausibles" d'introducció del virus. El primer dels escenaris avaluats és l'alliberament accidental del virus des d'un laboratori d'investigació, atès que el virus detectat mostrava una similitud "elevada" amb una soca de referència utilitzada àmpliament en activitats de recerca i es va trobar per primer cop a la vora de les instal·lacions del CRESA-IRTA. Però les proves que es van fer entorn d'aquest escenari mostren que no hi ha coincidència genètica entre el virus detectat als senglars contaminats i els que s'utilitzen al laboratori.
L'activitat humana, la via més "coherent"
En canvi, l'estudi veu més "coherent" que la introducció del virus fos "a llarga distància" mediada per activitats humanes, "particularment a través de productes carnis o restes de menjar contaminat". L'informe assegura que aquesta via d'introducció constitueix el "mecanisme més comú de dispersió" de la PPA a grans distàncies. En el cas concret del brot de Cerdanyola, l'escenari coincideix amb "patrons històrics" de dispersió de la PPA com ara l'aparició "aïllada" del focus, l'absència de focus intermedis en països veïns, la localització del brot en un entorn "altament connectat" amb mobilitat humana "elevada" i amb una xarxa d'infraestructures viàries i ferroviàries "densa" o la "divergència genètica" amb els llinatges dominants a Europa. En tot cas, el comitè subratlla que l'anàlisi s'ha de considerar "estrictament provisional", per la qual cosa, "resulta improcedent" a hores d'ara fer "afirmacions o valoracions" sobre les "probabilitats o possibilitats" d'un o altre origen del virus causant del brot, fonamentalment per un "criteri de no interferència" amb les investigacions que s'estan duent a terme, tant en via administrativa com judicial.