Durant gairebé dues dècades, Tim Friede, un home de Wisconsin, ha estat objecte de mossegades de serp de manera intencionada, una pràctica que desafia tots els protocols mèdics i que, ara, podria obrir una porta a tractaments revolucionaris contra els verins més letals del regne animal. Tal com recull un reportatge publicat per CBS News, la sang d’aquest estatunidenc ha cridat l’atenció de la comunitat científica per la insòlita resistència que ha desenvolupat després d’anys d’exposició controlada al verí de serps extremadament perilloses.
La motivació inicial de Friede era doble: d’una banda, un profund interès pels rèptils i els animals verinosos; de l’altra, una curiositat personal per veure si podia arribar a immunitzar-se. Va començar extraient verí d’escorpins i aranyes com a afició, però aviat va fer el pas a injectar-se petites dosis de verí de serp. Amb el temps, va permetre que els rèptils el mosseguessin directament. “Al principi feia molta por”, ha confessat, “però com més ho fas, millor ho gestiones i més tranquil et sents”.
En vídeos que ell mateix ha publicat a YouTube, mostra marques visibles de mossegades a braços i mans provocades per mambes negres, taipans i altres espècies altament verinoses. Friede ha reconegut que l’objectiu era posar el seu cos al límit: “Volia portar els límits tan a prop de la mort com fos possible”. En una ocasió, va perdre part d’un dit a causa d’una infecció, i una altra vegada va haver de ser hospitalitzat per les conseqüències d’una mossegada de cobra.
Tot i que cap professional mèdic recomanaria mai aquesta pràctica, els investigadors expliquen que la idea té certa base científica. Quan el cos rep dosis baixes i repetides d’un verí, pot arribar a generar anticossos que neutralitzen les toxines. Aquesta és la mateixa lògica que s’utilitza per produir antiverins convencionals, tot i que es fa amb animals com cavalls, no pas amb humans.
L’esforç de Friede ha acabat cridant l’atenció de Peter Kwong, investigador de la Universitat de Colúmbia, que ha qualificat el cas com a “molt inusual”. L’estudi publicat a la revista Cell explica que l’anàlisi de la seva sang ha permès identificar dos anticossos que tenen la capacitat de neutralitzar el verí de múltiples espècies de serp, incloses mambes i cobres. Els resultats, encara en fase preliminar, s’han obtingut en proves amb ratolins. El tractament, però, no és efectiu contra els verins dels escurçons, com els cascavells, i encara està lluny de poder-se provar en humans.
Actualment, Friede treballa per a l’empresa Centivax, que intenta desenvolupar un antiverí universal i ha finançat part de l’estudi. “Estic emocionat que la meva odissea pugui ajudar a salvar vides”, ha dit. Tot i això, envia un missatge clar a qualsevol persona temptada d’imitar-lo: “No ho feu”. Segons l’Organització Mundial de la Salut, unes 110.000 persones moren cada any a causa de mossegades de serp, i el repte de produir antiverins assequibles i efectius continua sent una de les assignatures pendents de la salut global.