El Centre Europeu Contra el Terrorisme d'Europol disposa de fitxes de 65.000 sospitosos de mantenir algun tipus de vinculació amb el terrorisme d'arrel religiosa, així com de 5.875 persones que podrien ser combatents o retornats.

Així ho ha anunciat avui a Barcelona el director del Centre Europeu contra el Terrorisme d'Europol, Manuel Navarrete, que ha participat en la "Conferència sobre Terrorisme" organitzada per EuroCOP, una agrupació de 35 sindicats europeus de la qual n'és soci fundador el Sindicat de Policies de Catalunya (SPC).

Navarrete, que ha remarcat la importància de la cooperació internacional per combatre el terrorisme, ha destacat que els 28 estats membres d'Europol, més els que cooperen amb aquest organisme policial, com Albània, Austràlia, Islàndia, Noruega, Sèrbia i Suïssa, els han facilitat informació relativa a 65.000 sospitosos de mantenir algun tipus de vinculació amb el terrorisme d'origen religiós.

A més, Europol també disposa, gràcies a les aportacions dels seus estats associats i col·laboradors, de fitxes sobre 33.911 persones que suposadament tenen algun tipus de vinculació amb combatents o retornats -com, per exemple, els que els presten suport al país d'origen o de destí-, així com de 5.857 suposats combatents o retornats, encara que aquesta xifra podria incloure identitats falses superposades o fins i tot persones ja mortes, segons ha aclarit.

També tenen dades d'unes 5.500 persones vinculades a grups terroristes sense arrel religiosa, entre elles ETA o l'IRA.

Navarrete ha anunciat també que Itàlia ha demanat a Europol que diversos dels seus experts acudeixin als seus llocs de control fronterer per ajudar-los a detectar la presència de suposats gihadistes que aprofiten les rutes migratòries per entrar a Europa, pel que enviaran a les seves oficials a partir de novembre per col·laborar amb la policia italiana.

De fet, membres d'Europol ja es troben des del març passat a Grècia, a petició de l'estat hel·lè, per ajudar la policia d'aquest país a localitzar i identificar els gihadistes que pretenen infiltrar-se a Europa, als quals investiguen per exemple el contingut del seu telèfon mòbil o els fan una anàlisi del pol·len de la seva roba o cos per descobrir on han estat recentment.

Navarrete també ha apuntat en la seva intervenció que la seguretat ha estat entesa tradicionalment de forma fragmentada, pel que, davant una necessitat concreta, s'ha creat un organisme específic, si bé ara entén que, davant una "amenaça global" com és el terrorisme gihadista, és necessari "connectar els sistemes".

Segons Navarrete, el terrorisme no ha de ser vist a Europa com un "problema de França o Bèlgica", sinó que se li ha de donar una "dimensió europea".

El director del Centre Europeu contra el Terrorisme d'Europol ha destacat a més que Europa té actualment suficients eines per actuar a nivell policial contra l'amenaça terrorista, pel que ha llançat un missatge de "confiança".

Un Fiscal per terroristes

En les jornades, el fiscal de l'Audiència Nacional Carlos Bautista, que va portar el cas de l'11-M, ha defensat la creació d'una fiscalia europea especialitzada en la lluita contra el terrorisme.

D'altres ponents, que han demanat que no es divulguin els seus cognoms, com per exemple el director de l'òrgan de Coordinació de l'Amenaça Terrorista de Bèlgica (OCAM), Paul V.T., han sol·licitat que l'acció judicial i policial vagi acompanyada de mesures de prevenció social per combatre la radicalització.

També ha intervingut l'oficial d'enllaç a l'ambaixada de França a Madrid sobre temes de terrorisme, el capità de la Policia Nacional Francesa Pierre P.L., que ha advertit que a França hi ha 286 dones franceses retornades després de combatre a Síria, on actualment estan lluitant a la zona de conflicte 18 francesos menors d'edat.

Pierre P.L. ha advocat també per impulsar un servei de prevenció de la radicalització i per establir més col·laboració entre països per combatre en terrorisme, com la que han mantingut durant anys Espanya i França per acabar amb ETA.

També ha comparat l'actual situació de l'amenaça de terrorisme gihadista amb una "casa d'okupes amb deu portes", en les quals es pot entrar i sortir per diverses vies i és "difícil" comprovar els moviments dels seus llogaters.

De la seva banda, Jean P.D., comissari de la policia federal de Bèlgica, ha descrit en forma de piràmide el procés de radicalització que porta un ciutadà a convertir-se en terrorista: una persona infeliç a la societat en primera fase, busca justícia en la segona, es frustra, es radicalitza i acaba simpatitzant amb el terrorisme.